Les xipoteres
TRESINA.: Parlant de casament, ¡sabeu que la Françoise casa la seua Lluïsa?
MARIA: Sant Antoni! Aviat casaran els mainatges a la trossa.
TRESINA: Ja ho és que la Lluïsa és jove, mes fa un tan bon partit: un propietari que fa cinc-cents hectós de vi...
GUIDETA: Me feu riure! Quan naixem sem tots guapos, quan nos casem sem tots rics, i quan morim sem tots bons. Hi deu haver quelcom de més o de menys, que un minyó ric se casi amb la Lluïsa.
MARIA: Deu ésser un xic tonto, o belleu té el seu bé empenyat. De on és?
GUIDETA: Té, justament hi tinc una tia casada a Vilomaca. Venrà per la fira, me li calrà dir que avisi aqueix minyó que se posa amb gent de trica la joia: la Françoise donarà pas tres misses a la seua minyona.
MARIA: Serà un servei a li fer, pobre minyó!
Llúcia Bartre, Primers passos (1931). Fragment. Publicat a Lectures escollides rosselloneses (1979). |