Plats bruts
El DAVID és al rebedor amb les maletes, a punt de marxar. La CARBONELL, l'EMMA i el LOPES són al seu davant. El DAVID té el bitllet de tren a la mà.
CARBONELL: Té, fill, meu, t'he fet una bufanda per quan et toqui fer guàrdia.
DAVID: No sabia que fos tan bona fent mitja. Quines manetes...
EMMA: Amb aquests colors tan... vius, serà més fàcil d'identificar-te quan et trobin congelat.
DAVID: Emma, et vull demanar una cosa. Vols ser la meva nòvia?
EMMA: Ara? Així de cop? M'ho hauria de pensar.
DAVID: Pensa-t'ho. Encara tinc cinc minuts. Només nòvia de mili. Per poder escriure cartes, portar una foto a la cartera...
EMMA: Escolta, David, a l'estació ens farem un petó?
DAVID: I dos i tres...
EMMA: Que xulo! Pot estar bé, no?
Jordi Sànchez i Joel Joan, Plats bruts (2001). Text adaptat.
|