LA PRONÚNCIA DEL LLATÍ


Mosaic que representa una cacera major (Vil·la
romana del Casale, a Piazza Armerina, Sicilia)

  • L'alfabet llatí deriva del grec, probablement a través de l'etrusc. Cap al s. I a.C. constava de 23 signes o lletres:

    • A B C D E F G H I K L M N O P Q R S T V X Y Z
    a b c d e f g h i k l m n o p q r s t u x y z




  • Gràcies a testimonis antics i a referències diverses, sabem amb força aproximació com es devia pronunciar el llatí al s. I a. C., que va ser el període més brillant de la seva història, l'època clàssica, durant la qual van escriure els grans escriptors (Ciceró, Cèsar, Sal·lusti, Virgili, Horaci, Ovidi, ...). En general, la pronúncia clàssica dels signes de l'alfabet llatí coincidia, més o menys, amb la pronúncia catalana actual dels mateixos signes, exceptuant les següents particularitats:

    • Signes
    		Pronúncia
    		Exemples
    C, c
    		sonava com k Cicero [Kikero] , carcer [karker]
    CH, ch
    		sonava com k pulcher [pulker], chorus [korus]
    G, g
    		com la g de "gat, gota, guerra, .." leges [legues], regit [reguit]
    GV, gu
    		la u es pronunciava unguentum [ungüentum], unguis [ungüis]
    QV, qu
    		la u es pronunciava aliquando [alikuando], atque [atkue]
    LL, ll
    		com la l geminada de "col·loqui" Gallos [Gal·los], Tullius [Tul·lius]
    PH, ph
    		sonava com f phalanx [falanks], philosophus [filosofus]
    TH, th
    		sonava com t thesaurus [tesaurus], theatrum [teatrum]
    Z, z
    		es pronunciava ds Zephyrus [Dsefirus], zelus [dselus]

















  • La I, i i la V, u podien ser vocàliques o consonàntiques. Per representar unes i altres els llatins utilitzaven dues grafies: I i V (quan escrivien amb lletres majúscules) i i, u (si escrivien amb minúscules). Exemples: VALIDVS, ualidus; IVSSIT, iussit.

  • En època posterior a la desaparició del llatí, a fi que els estudiants de llatí poguessin distingir clarament les i i u vocàliques de les i, u consonàntiques, aquesta situació va ser alterada pels humanistes, representant-se en els textos llatins i consonàntica com a "j" i i vocàlica com a "i"; exemples: jam, jaceo, petit, dico. Igualment u consonàntica va ser representada amb "v" i u vocàlica amb "u"; exemples: vivo, victor; populus, musica. En aquest curs d'iniciació al llatí, trobaràs i consonàntica i vocàlica transcrites com a "i"; en canvi, u consonàntica està representada amb "v" (però no oblidis que la seva pronúncia és com la nostra vocal "u"!) i u vocàlica com a "u".

  • Cal dir, finalment, que la pronúncia del llatí no va ser sempre igual; va anar canviant al llarg del temps. Alguns d'aquests canvis es manifesten en l'anomenat llatí eclesiàstic, que ha sofert la influència de la pronúncia de les llengües romàniques (especialment de l'italià, però també del català i del castellà). El llatí de l'església, per exemple, monoptonga el diftong llatí "ae" en "e" o pronuncia determinats sons llatins velars (c, ch, g) com a palatals. Així "cecini" ho pronuncien [txétxini] o [ʃéʃini]; regina, [reʐína]; etc.


  1. Escolta l'àudio següent per conèixer el so dels diferents fonemes del llatí a l'època clàssica:
    <a href="./../01pronunciallati.mp3"></a>

    N.B. Segueix l'àudio, al mateix temps que comproves les grafies de les següents paraules:

    A, a = aqua, amicus N, n = navigo, nonus
    B, b = bellum, beatus O, o = octo, ornatus
    C, c = caecus, cecidit P, p = pactum, pallium
    D, d = decem, damnum QV, qu = qui, quaero
    E, e = edo, equus R, r = refero, ferrum
    F, f = fabula, facio S, s = sapiens, scio
    G, g = galea, gero T, t = tabella, totus
    H, h = habilis, habeo V, u = ultimus, valetudo
    I, i = idoneus, iaceo X, x = Xenophon
    K, k = Kalendae Y, y = hypogeum
    L, l = labor, intellego Z, z = Zama, zona
    M, m = Martius, mereor

  2. Escolta l'àudio i selecciona, en la relació que et donem a continuació, les paraules llatines que tenen grafies iguals al català, però sons diferents:
    <a href="./../02cicero.mp3"></a>

    N.B. El text pertany al començament de la 1a. Catilinària de Ciceró, un discurs que l'orador va pronunciar al senat romà contra Luci Sergi Catilina, que estava preparant un cop d'estat. L'àudio ha estat extret de la cinta cassette que va enregistrar l'antic "INBAD" sobre la pronúncia del llatí; en són els seus autors Carme Laura Gil i Pedro Luis Cano. Al mateix temps que escoltes l'àudio, intenta llegir el text llatí (i la seva traducció al català), fixant-t'hi sobretot en les paraules que estan en negreta.

    I. - [1] Quo usque tandem abutere, Catilina, patientia nostra? quam diu etiam furor iste tuus nos eludet? quem ad finem sese effrenata iactabit audacia? nihilne te nocturnum praesidium Palatii, nihil urbis vigiliae, nihil timor populi, nihil concursus bonorum omnium, nihil hic munitissimus habendi senatus locus, nihil horum ora vultusque moverunt? patere tua consilia non sentis, constrictam iam horum omnium scientia teneri coniurationem tuam non vides? quid proxima, quid superiore nocte egeris, ubi fueris, quos convocaveris, quid consilii ceperis, quem nostrum ignorare arbitraris? [2] O tempora, o mores! senatus haec intellegit, consul videt; hic tamen vivit. Vivit? immo vero etiam in senatum venit, .....


    I - [1] ¿Fins quan, Catilina, arribaràs a abusar de la nostra paciència? ¿Quan de temps encara es burlarà de nosaltres aquesta teva bogeria? ¿Fins a quin límit es llançarà la teva desenfrenada audàcia? ¿No t’ha fet cap impressió la guàrdia nocturna del Palatí, ni les rondes que de nit recorren la ciutat, ni la por del poble, ni l’aplec de tota la gent de bé, ni aquest lloc de reunió del senat, tan ben protegit, ni les mirades i els rostres dels qui són aquí? ¿No veus que la teva conjuració ha estat dominada pel fet que tots aquests ja la coneixen? ¿Què vas fer la nit passada i què l’anterior, on vas ésser, qui vas congregar, quins determinis prengueres? ¿Et penses que cap de nosaltres ho ignora? [2] Quins temps, quins costums! El senat ho sap; el cònsol ho veu; i tanmateix aquest home viu. ¿Viu? Molt més que això: ve al senat; pren part a les deliberacions públiques, ...

    M. T. Ciceró, Catilinàries, I, 1-2 (Traducció d'Oliveri Nortes, a la Fund. Bernat Metge, vol. X)

    patientia diu quem praesidium nihil vigiliae concursus vultusque moverunt horum egeris ceperis haec intellegit vero venit

  3. Escolta ara un àudio d'un text poètic i fes el mateix d'abans amb les paraules que et relacionem al final:
    <a href="./../03catul.mp3"></a>

    N.B. El poema va ser compost pel poeta llatí Valeri Catul (s. I a. C.) i descriu la passió que va sentir el poeta envers Clòdia, a qui anomena aquí Lèsbia, perquè llur romanç era probablement un amor clandestí. L'àudio ha estat extret de la cinta cassette que va enregistrar l'antic "INBAD" sobre la pronúncia del llatí; en són els seus autors Carme Laura Gil i Pedro Luis Cano. Al mateix temps que escoltes l'àudio, intenta llegir el text llatí (i la seva traducció al català), fixant-t'hi sobretot en la pronunciació de les grafies que estan en negreta.

    ­Vivamus, mea Lesbia, atque amemus,
    rumoresque senum severiorum
    omnes unius aestimemus assis.

    (Visquem, Lèsbia meva, i estimem-nos, ­
    i el xiu-xiu dels vells massa seriosos
    considerem-lo del valor d’un as).

    Soles occidere et redire possunt;
    nobis cum semel occidit brevis lux,
    nox est perpetua una dormienda.

    (El sol pot pondre’s i tornar a sortir:
    a nosaltres, quan la breu llum s’apagui,
    ens tocarà dormir una nit perpètua).

    Da mi basia mille, deinde centum,
    dein mille altera, dein secunda centum,
    deinde usque altera mille, deinde centum.

    (Fes-me mil pe­tons i cent més després,
    després mil més, després el cent segons,
    després fins a mil més i després cent).

    De­in, cum milia multa fecerimus,
    conturbabimus illa, ne sciamus,
    aut ne quis malus invidere possit,
    cum tantum sciat esse basiorum.

    (Després, quan molts milers ens n’haurem fet,
    els embolcallarem per no saber-los,
    no fos que un malastruc pugui envejar-nos
    en saber que hi ha hagut tants de petons)

    V. Catul, Carmina, 5

    ­­

    severiorum occidere brevis aestimemus basia mille centum secunda usque fecerimus conturbabimus illa quis sciamus esse

  4. Tenint en compte la pronúncia clàssica del llatí, cerca al text següent i anota a l'espai en blanc de sota totes les paraules llatines que tinguin grafies coincidents amb el català, però sons diferents:
    <a href="./../04virgili.mp3"></a>

    N.B.: El text és un fragment del llibre IV de l'Eneida de Virgili, on es recullen les lamentacions de la reina Dido de Cartago davant la marxa de l'heroi troià Eneas, de qui s'havia enamorat profundament. La traducció és de Miquel Dolç i ha estat publicada a la Fundació Bernat Metge. L'àudio ha estat extret de la cinta cassette que va enregistrar l'antic "INBAD" sobre la pronúncia del llatí; en són els seus autors Carme Laura Gil i Pedro Luis Cano. Al mateix temps que escoltes l'àudio, intenta llegir el text llatí i la seva traducció al català.

    "Dissimulare etiam sperasti, perfide, tantum
    posse nefas tacitusque mea decedere terra?
    nec te noster amor nec te data dextera quondam
    nec moritura tenet crudeli funere Dido?
    quin etiam hiberno moliri sidere classem
    et mediis properas Aquilonibus    1 ire per altum,
    crudelis? quid, si non arva aliena domosque
    ignotas peteres, et Troia antiqua maneret,
    Troia per undosum peteretur classibus aequor?
    mene fugis? per ego has lacrimas dextramque tuam te
    (quando aliud mihi iam miserae nihil ipsa reliqui),
    per conubia nostra, per inceptos hymenaeos    2,
    si bene quid de te merui, fuit aut tibi quicquam
    dulce meum, miserere domus labentis et istam,
    oro, si quis adhuc precibus locus, exue mentem"

    1. El vent hivernenc del nord. 2. "Matrimoni", però no hi havia hagut un matrimoni regular entre Eneas i Dido.




    "¿Esperaves també, pèrfid, poder disimular
    un tal sacrilegi i abandonar, sense que jo me n'adonés,
    la meva terra? ¿Ni el nostre amor no t'atura, ni els teus
    juraments d'ahir, ni la mort cruel que Dido sofrirà?
    ¿Fins i tot sota les constellacions hivernals estan
    reparant la flota i, enmig de la fúria dels Aquilons, cuites
    a fer-te a la vela, cruel? Què, si no anaves cercant terres
    estranyes i sojorns desconeguts, ans l'antiga Troia romania
    encara dempeus, ¿aniries a cercar-la, aquesta Troia,
    amb l'estol pel mar tempestuós? ¿És de mi que fuges?
    Per les meves llàgrimes, per aquesta mà, la teva (puix
    que res més ja no he reservat per a mi mateixa dins
    aquesta misèria), per la nostra unió, per les primícies del
    nostre himeneu, si algun bé he merescut de tu, si m'has
    degut alguna dolcesa, apiada't del meu palau que s'esfondra,
    jo t'ho suplico, i, si poden trobar encara algun lloc
    prop teu les meves pregàries, abandona el tenu ominós
    propòsit!

    Virgili, Eneida, IV, 305-319
    (Traducció de Miquel Dolç, a la Fund. Bernat Metge)


  5. Et sembla que ja domines l'alfabet llatí i la seva pronúncia "clàssica"? Si és així, com sonarien les següents paraules?

    6.
  6. Escolta l'àudio de música gregoriana i digues quines paraules de la lletra de la cançó no s'ajusten a la pronúncia "clàssica" del llatí:
    <a href="./../05gregoria_silos.mp3"></a>

    N.B. Aquest àudio és una peça de la missa de la festa de Pentecostès. La lletra ha estat extreta de la Bíblia (llibre de la Saviesa). Canten els monjos de l'abadia de "Santo Domingo de Silos"

    Spiritus Domini replevit orbem terrarum, alleluia,
    et hoc quod continet omnia, scientiam habet vocis,
    alleluia, alleluia, alleluia.

    (L'Esperit del Senyor omple la terra, al·leluia
    i Ell, que manté tot unit, parla amb saviesa,
    al·leluia, al·leluia, al·leluia).

    (Psalmus)
    Exurgat Deus, et dissipentur inimici eius
    et fugiant, qui oderunt eum, a facie eius.

    (Aixequi's el Senyor i els seus emenics es dispersin,
    i fugin de     la seva presència els qui l'odien).

    Gloria Patri et Filio et Spiritui Sancto,
    sicut erat in principio, et nunc et semper,
    et in saecula saeculorum. AMEN.

    (Glòria al Pare, al Fill i a l'Esperit Sant,
    com era al principi, i ara i sempre,
    i pels segles dels segles. Amen).

    replevit orbem terrarum quod omnia scientiam vocis exurgat inimici fugiant eum facie gloria in principio in saecula saeculorum

  7. Escolta ara l'àudio d'un poema medieval i anota a sota de cada estrofa les paraules que no s'ajusten a la pronúncia "clàssica" del llatí:
    <a href="./../06carminaburana.mp3"></a>

    N.B. El poema "In taberna quando sumus" és de l'època medieval i pertany al conjunt de poemes anomenats "Carmina Burana", la major part dels quals són anònims. Karl Orff els hi va posar música al segle passat. Per entendre millor el contingut, segueix el text llatí i la seva traducció.

    Bibit hera, bibit herus,
    bibit miles, bibit clerus,
    bibit ille, bibit illa,
    bibit servus cum ancilla,
    bibit velox, bibit piger,
    bibit albus, bibit niger,
    bibit constans, bibit vagus,
    bibit rudis, bibit magus.

    (Beu la senyora, beu el senyor,
    beu el soldat, beu el clergue,
    beu aquell, beu aquella,
    beu el serf amb la criada,
    beu l’actiu, beu el peresós,
    beu el blanc, beu el negre,
    beu el constant, beu l’inconstant,
    beu el rude, beu el mag).


    Bibit pauper et aegrotus,
    bibit exul et ignotus,
    bibit puer, bibit canus,
    bibit praesul et decanus,
    bibit soror, bibit frater,
    bibit anus, bibit mater,
    bibit ista, bibit ille,
    bibunt centum, bibunt mille.

    (Beu el pobre i el malalt,
    beu el proscrit i l’ignorat,
    beu el jove, beu el vell,
    beu el prelat i el degà,
    beu la germana, beu el germà,
    beu l’àvia, beu la mare,
    beu aquesta, beu aquell,
    beuen cent, beuen mil).

    Parum sescentae nummatae
    durant cum immoderate
    bibunt omnes sine meta,
    quamvis bibant mente laeta;
    sic nos rodunt omnes gentes,
    et sic erimus egentes.
    qui nos rodunt confundantur
    et cum iustis non scribantur.

    (Poc duren sis-centes monedes
    quan immoderadament
    beuen tots sense límit,
    per molt que beguin amb esperit alegre.
    Així, ens critica tothom,
    i així serem pobres.
    Desapareguin els qui ens critiquen
    i no siguen inscrits amb els justos!)

    Carm. Bur. ("In taberna quando sumus")


  8. Visualitza el vídeo següent i ordena les frases que et donem a continuació segons l'ordre en què apareixen a la gravació:
    Catulli Carmina

    N.B. "Catulli carmina" és una cantata que va compondre Karl Orff utilitzant poemes molt coneguts del poeta llatí Valeri Catul. El pròleg (al qual pertanyen les imatges, el text i la música d'aquest video), així com l'epíleg, és, però, del propi músic.

  9. Escolta la següent cançó i digues quines paraules de la selecció que et donem després pronuncia el cantant d'acord o no amb la pronúncia clàssica del llatí:
    <a href="./../07catstevens.mp3"></a>

    N.B. Als nostres temps han aparegut cantants de música moderna que utilitzen, de tant en tant, la llengua llatina per a les lletres de les seves cançons. Aquest és el cas d'Enya, Nicholas Lens, Javier Paxariao o Cat Stevens i la seva cançó "O caritas".

    Hunc ornatum mundi nolo perdere,
    video flagare omnes res,
    audio clamare homines.

    (No vull perdre l’harmonia de l’univers,
    veig que totes les coses es cremen,
    sento que els homes criden).

    nolo , video , homines

    Nunc extinguitur mundi et astrorum lumen,
    nunc concipitur mali hominis crimen.

    (Ara s’apaga la llum del món i de les estrelles,
    ara neixen les males accions de l'home dolent).

    extinguitur , concipitur ,

    Tristitate et lacrimis gravis est dolor,
    de terraque maribus magnus est clamor.

    (El dolor és greu a causa de la tristesa i de les llàgrimes,
    la cridòria provinent de la terra i del mar és gran).

    gravis , dolor , terraque

    O caritas, o caritas,
    nobis semper sit amor.

    (Oh amor, oh amor!
    sigui sempre amb nosaltres l’amor).

    caritas , semper

    Nos perituri mortem salutamus,
    sola resurgit vita.

    (Nosaltres que anem a morir saludem la mort,
    la vida torna a renéixer sola).

    resurgit , vita

    Ah, this word is burning fast,
    oh, the world will never last.
    I don't want to lose,
    I don't to lose it,
    I don't want to lose it here in my time.

    (Ah, aquest món s’està cremant ràpidament,
    oh, el món mai no desapareixerà.
    Jo no el vull perdre,
    jo no el vull perdre,
    no vull perdre’l, aquí, al meu temps)

    Give me time forever,
    give me time forever,
    give me time forever here in my time.

    (Dóna’m un temps etern,
    dóna’m un temps etern,
    dóna’m un temps etern, aquí, al meu temps).

    Cat Stevens, O caritas


  10. Fes clic als següents enllaços i després digues quina opinió et mereixen els esforços que s'estan fent en els últims temps per recuperar el llatí com a llengua parlada:

    Poemes llatins recitats.

    Nuntii Latini - Ràdio Bremen.

    Professor Miraglia-Conferència en llatí.

    N.B. Ja hem escoltat una cançó moderna en llatí. Però l'interès actual per aquesta llengua és patent també en d'altres àmbits. Des de fa un temps hi ha un moviment ciutadà a Europa (si bé encara petit), que es proposa recuperar el llatí com a llengua de comunicació internacional. Hi ha països (com ara Alemania, Finlàndia, ...) on s'han creat ja emissores de ràdio que donen notícies en llengua llatina. D'altra banda, són vàries les pàgines web a les quals es pot accedir per escoltar àudios amb poemes de poetes llatins o grecs. Igualment, hi ha algun professor que utilitza el llatí per comentar llibres d'avui o, fins i tot, donar conferències en aquesta llengua: només cal fer un passeig virtual pel "You Tube", per comprovar l'interès que està despertant en els últims temps la mare de les llengües romàniques.