LA PRIMERA DECLINACIÓ­

Fresc de la "Casa dels Vettii" (Pompeia)

  • E­ls substantius de la 1a. declinació s'anomenen també substantius de tema en -a. Aquests noms tenen al diccionari de llatí una entrada o registre que dóna tres dades: a) el cas nominatiu singular (acabat en -a); b) el cas genitiu singular (acabat en -ae) i c) el gènere (femení o masculí). Ex.: natura, -ae, f.; vita, -ae, f.; agricola, -ae, m.

  • A l'entrada o registre que té una paraula en el diccionari l'anomenem ENUNCIAT (des d'ara utilitzarem sempre aquest terme). Si el nom és defectiu (perquè només es declina en plural), el seu enunciat proporciona les mateixes dades, però els casos esmentats vénen donats en plural. Ex.: tenebrae, -arum, f. pl.

  • La immensa majoria dels substantius de la 1a. declinació són de gènere femení, però n'hi ha alguns -que designen normalment un ofici o activitat desenvolupats en el món antic només per homes-, que són masculins.

  • ­Abans de començar a fer els exercicis, repassa les desinències que utilitzen els substantius de la 1a. declinació. Visita la web HESPERIA LATINA, menú "Gramàtica > Flexional > Nominal > Quadre resum de la flexió nominal" CLICA AQUÍ


  1. Tenint en compte l'enunciat dels substantius que et donem a continuació, digues quins d'ells pertanyen a la 1a. declinació llatina:

    natura, -ae, f. villa, -ae, f. ludus, -i, m. serva, -ae, f. dea, -ae, f. castra, -orum, n. pl. agricola, -ae, m. libertas, -atis, f. aqua, -ae, f. divitiae, -arum, f. pl.

  2. Declina el substantiu "via, -ae, f. = camí, carrer" , que segueix el model de flexió propi de la 1a. declinació:

    N.B.: Cal que separis sempre amb un guionet (-) la desinència de l'arrel del nom. Exemple: regin-a; regin-am, regin-ae; etc.

    C A S O S S i n g u l a r P l u r a l
    Nominatiu
    Vocatiu
    Acusatiu
    Genitiu
    Datiu
    Ablatiu
    .


  3. Identifica el cas (o casos) de les següents formes nominals, pertanyents totes a la 1a. declinació:
  4. Aparella cada cas llatí amb la seva traducció al català:
  5. Quin és l'intrús entre els diferents casos que poden ser les desinències de la 1a. declinació -AE, -A i -IS?

    N.B.: Com ja hauràs observat, hi ha algunes desinències o terminacions dels substantius de la 1a. declinació que es repeteixen, que poden ser més d'un cas i admetre, per tant, diferents traduccions fora d'una frase. Ens referim a -ae, a -a i a -is. Tenir en compte tots els valors d'una mateixa terminació és fonamental per no equivocar-nos quam hàgim de fer una traducció. Però, tot i així, cal que sàpigues que dins d'una frase qualsevol, el valor d'una desinència sempre és UN i només UN.

    - discordiae (Enunciat: discordia, -ae, f. = "discòrdia")

    - insula (Enunciat: insula, -ae, f. = "illa")

    - nautis (Enunciat: nauta, -ae, m. = "mariner")


  6. Completa les frases següents amb el morfema de cas que correspongui, segons la funció sintàctica (subjecte, atribut, c. directe, etc. ...) de cada substantiu:
  7. Col·loca en l'ordre adient l'estructura oracional que correspon a cada una de les frases següents:

    01. Fama volat.
    02. Tu poeta es.
    03. In insula habitatis.
    04. Pervenis in Siciliam.
    05. Natura spinas rosis dat.
    06. Nautae procellas timent.

  8. Ordena les frases traduïdes, segons la seva correspondència amb les frases llatines:

    01. Fama volat.
    02.     Tu poeta es.
    03. In insula habitatis.
    04. Pervenis in Siciliam.
    05. Natura spinas rosis dat.
    06. Nautae procellas timent.

  9. A quina funció bàsica de l'oració (subjecte, c. directe, c. indirecte o c. circumstancial) complementa el genitiu a cada frase?

    N. B.: El genitiu, normalment, precedeix el nom que acompanya. Ara bé, no sempre és així: quan la frase pot resultar ambigua, per exemple, s'evita mantenir aquest cas en la seva posició habitual. Perquè et sigui més fàcil reconèixer els genitius, els hem subratllat.

    01. Romae via ambulamus (="Passegem per un carrer de Roma").

    02. Historia magistra vitae est (="La història és la mestra de la vida").

    03.     Divitias reginae insulae dant (="Donen les riqueses a la reina de l'illa").

    04. Sicilia Graeciae poetas amabat (="Sicília estimava els poetes de Grècia").

    05. Copiarum audacia victoriam parat (="L'audàcia de les tropes proporciona la victòria").
  10. Ordena segons correspongui les frases del català traduïdes del llatí:

    N.B.: El llatí ordena els elements d'una frase de manera diferent de com ho fa el català. Per tant, quan traduïm del llatí, una tasca important a fer és "reordenar" els elements de la frase a traduir, segons els paràmetres que utilitzem en català. Ara bé, no facis aquesta activitat "aleatòriament", sense mirar el text llatí; l'observació d'aquest és necessària per aconseguir una "ordenació correcta" de la frase en català. Exemple: in Siciliam pergis = "et dirigeixes cap a Sicília".

  11. Tradueix les frases llatines següents:

    VOCABULARI:

    Substantius
    agricola, -ae, m. = "pagès"; causa, -ae, f. = "causa"; comoedia, -ae, f.= "comèdia"; concordia, -ae, f. ="concòrdia"; cura, -ae, f. = "cura, afany"; diligentia, ae, f. ="atenció, diligència"; divitiae, -arum, f. pl. = "riqueses"; Hispania, -ae, f. = "Hispània"; ignavia, ae, f. = "inacció, peresa"; inopia, -ae, f. = "pobresa, misèria"; insula, -ae, f. = "illa"; luna, -ae, f. = "lluna"; musa, -ae, f. = "musa"; nauta, -ae, m. = "mariner"; paeninsula, -ae, f. = "península"; Sardinia, -ae, f. = "Sardenya"; silva, -ae, f. = "bosc"; stella, -ae, f. = "estel"; Thalia, -ae, f. = "Talia"; umbra, -ae, f. = "ombra"; via, -ae, f. = "camí"; victoria, ae, f = "victòria"

    Verbs:
    amant = "estimen"; comparat ="forneix, proveeix"; est ="és, està, existeix"; laboro = "treballo"; monstrant ="mostren".

    Paraules invariables:
    atque, conj. copul. = "i"; et, conj.     copul. = "i"; ibi, adv. = "allí, allà"; saepe, adv. = "sovint"; semper, adv. = "sempre"; ubi, adv. rel. = "on, allà on".

    01. Thalia musa comoediae est.
    02. Diligentia comparat divitias.
    03. Cura atque diligentia laboro.
    04. Ignavia saepe est causa inopiae.
    05. Agricolae silvarum umbram amant.
    06. Luna et stellae viam nautis monstrant.
    07. Hispania paeninsula, Sardinia insula est.
    08. Ibi semper est victoria, ubi concordia est.


  12. Identifica les imatges següents:

    N.B.: Arrossega cada terme llatí al dessota de la imatge corresponent.


  13. Resol la graella de mots encreuats amb els noms llatins corresponents a cada definició:
  14. Dibuixa els objectes que s'esmenten tot seguit:

    ara, -ae, f.
    		rosa, -ae, f.
    		agricola, -ae, m.
    		domina, -ae, f.
    		serva, -ae, f.
    insula, -ae, f.
    		silva, -ae, f.
    		umbra, -ae, f.
    		procella, -ae, f.
    		Hispania, -ae, f.