LA TE­RCERA DECLINACIÓ


Amorets aplicats en tasques d'elaboració
de perfums (Casa dels Vettii, Pompeia).

  • La 3a. declinació comprèn substantius de tema "consonant" i substantius de "tema -i".

  • Aquesta declinació és sens dubte la més complicada de totes les declinacions llatines, raó per la qual l'estudiem al final. Els substantius de la 3a., al seu enunciat, presenten gran varietat de nominatius singulars (és a dir, aquests noms no tenen per aquest cas una "terminació comuna" a tots ells, com succeeix a la resta de declinacions); en canvi, tenen un mateix genitiu singular, acabat sempre en -is. Exemples: homo, -inis, m.; virtus, -utis, f.; civis, -is, m. i f.; limen, -inis, n.; mare, -is, n.

  • El motiu d'aquesta gran varietat de nominatius singulars és l'evolució fonètica que va experimentar el morfema de cas originari (-s /-ø) en contacte amb el tema del substantiu. Encara que aquest nom. sg. es pot deduir, gairebé sempre a partir de l'enunciat, aprenent unes quantes regles gramaticals, el més pràctic és anotar, quan ho necessitem, la forma de nom. sg. que dóna el diccionari a l'enunciat.

  • Malgrat que arreu trobaràs un munt de paradigmes de la 3a. declinació, segons sigui el tema del substantiu a declinar, en realitat només hi ha dos paradigmes o models de declinació: un per als noms masculins o femenins i un altre per als noms neutres. El gènere de l'enunciat és l'únic referent que tenim per aplicar a un nom les desinències d'un model o altre. Els noms neutres es diferencien dels masculins o femenins en el nom.-voc.-ac. sg. (tots tres iguals) i en el nom.-voc.-ac. pl. (acabat en -a / -ia).

  • Els noms de la 3a. declinació en alguns casos presenten una doble desinència, segons es tracti de substantius de tema "consonant" o substantius de "tema -i". Els podem reconèixer perquè els primers acostumen a ser imparisil·làbics i els segons parisil·làbics; és a dir, en el primer cas la suma de les síl·labes del nom. sg. i les del gen. sg., dóna un número senar i en el segon cas un número parell. Exemple: miles, militis, m.; flumen, fluminis, n. són noms de tema "consonant" o imparisil·làbics; en canvi, navis, navis, f. i mare, maris, n. són noms de "tema -i" o parisil·làbics.

  • Tot i així, no sempre és fàcil fer aquesta distinció amb tots els substantius, perquè hi ha "falsos parisil·làbics" i "falsos imparisíl·làbics". Són noms de tema "consonant" i, per tant, falsos parisil·làbics: pater, patris, m.; mater, matris, f.; frater, fratris, m.; senex, senis, m.; canis, canis, m. i vates, vatis, m. i f. . Contràriament, són noms de "tema -i" i, per tant, falsos imparisil·làbics, tots aquells substantius, masc. o fem., que tenen un nomin. sg. monosil·làbic acabat en -bs, -rs o -ns, la desinència de gen. sg. dels quals està precedida d'una doble consonant: urbs, urbis, f.; ars, artis, f.; mons, montis, m., etc.; també són "tema -i", tot i la seva aparença, els noms neutres acabats en el nom. sg. en -al o -ar, com animal, animalis, n; calcar, calcaris, n.

  • Les dobles desinències d'alguns casos són: en els masc.-fem. gen. pl. -UM (noms de tema "consonant") / -IUM (noms de tema -i); en els neut., abl. sg. -E (noms de tema "consonant") / -I (noms de tema -i); nom.-voc.-ac. pl. -A (noms de tema "consonant") / -IA (noms de tema -i); gen. pl. -UM (noms de tema "consonant") / -IUM (noms de tema -i).

  • A la 3a. declinació abunden els substantius masculins i femenins, però també són nombrosos els de gènere neutre. Malgrat que hi ha algunes regles gramaticals -complexes- per conèixer el gènere dels noms de la 3a., ja veureu que aquest aspecte gramatical el recordareu a força de practicar.

  • Per repassar les desinències de la 3a. declinació, visita la web HESPERIA LATINA, menú "Gramàtica > Flexional > Nominal > Quadre resum de la flexió nominal". CLICA AQUÍ.


  1. Tenint en compte l'enunciat dels substantius que et donem, indica a quina declinació pertany cadascun:

    01. pes, pedis, m.
    		02. ala, -ae, f.
    03. timor, -oris, m. 04. veritas, -atis, f.
    05. caro, carnis, f. 06. aratrum, -i, n.
    07. moenia, -ium, n. pl. 08. urbs, urbis, f.
    09. somnus, -i, m. 10. lac, lactis, n.
    11. amnis, -is, m. 12. species, -ei, f.

  2. Declina el substantiu "timor, timoris, m. = temor" , que segueix el model de flexió propi de la 3a. declinació (noms masc. o fem.):

    N.B.: A l'hora de declinar un nom de la 3a. declinació, és importantíssim que et preguntis sempre:

    1. quina arrel has de posar a la flexió, des de l'ac. sg. fins a l'abl. pl. Aquesta arrel s'obté a partir de l'enunciat del substantiu, traient-li la desinència "-is" al gen. sg. Per exemple, a "pax, pacis, f.", l'arrel que utilitzarem per a la seva flexió serà "pac-" (obtinguda del gen. sg. "pac-is"). De més a més, el nom. sg. (i també el voc. sg.) és la forma que dóna el mateix enunciat: a l'exemple anterior, el nom i el voc. sg. de "pax, pacis, f" és "pax".

    2. si el nom és masc.o fem. o potser neut. Com ja saps, els masc.- fem. segueixen un model de flexió comú i els neut. un altre de diferent. Aquests últims tenen igual, d'una banda, el nom.-voc.-ac. sg. i, d'altra, el nom.-voc.-ac. pl.

    3. si el nom és de tema consonant (normalment imparisil·làbic) o de tema -i (normalment, parisíl·làbic). Això et permetrà resoldre les dobles desinències d'alguns casos: en els masc.-fem. gen. pl. -UM/-IUM; en els neut., abl. sg. -E/-I; nom.-voc.-ac. pl. -A/-IA; gen. pl. -UM/-IUM.

    Una observació final: Quan comencis a escriure, recorda posar sempre un guionet (-) separant, de la seva arrel, la desinència del substantiu, tret del nom. i del voc. sg. Ex.: dux, duc-em; duc-is; duc-i; etc.

    C A S O S S i n g u l a r P l u r a l
    Nominatiu
    Vocatiu
    Acusatiu
    Genitiu
    Datiu
    Ablatiu

  3. Declina ara el substantiu "limen, -inis, n. = llindar, casa", segons el model de la 3a. declinació (noms neutres):

    N.B. Excepte al nom., voc. i ac. sg., posa sempre un guionet (-) separant, de la seva arrel, la desinència del substantiu. Ex.: corpus, corpor-is, corpor-i; corpor-a; etc.

    C A S O S S i n g u l a r P l u r a l
    Nominatiu
    Vocatiu
    Acusatiu
    Genitiu
    Datiu
    Ablatiu

  4. Tria el genitiu pl. (-UM o -IUM) que correspon als següents substantius, masculins o femenins, de la 3a. declinació:

    ENUNCIATS: amnis, -is, m. ; ars, -artis, f. ; classis, -is, f.; mater, -tris, f. ; ovis, -is, f.; pastor, -oris, m.; pes, pedis, m. ; rex, regis, m.; urbs, urbis, f. ; veritas, -atis, f.

    amn-um / amn-ium; art-um / art-ium; class-um / class-ium; matr-um / matr-ium; ov-um / ov-ium; pastor-um / pastor-ium; ped-um / ped-ium; reg-um / reg-ium; urb-um / urb-ium; veritat-um / veritat-ium.

  5. Selecciona ara l'ablatiu sg.; el nominatiu, vocatiu i acusatiu plural; i el genitiu plural que corresponen als següents noms neutres de la 3a. declinació:

    ENUNCIATS: ebur, -oris, n.; mare, -is, n.; marmor, -oris, n.; tempus, -oris, n.; vectigal, -alis, n.; ver, veris, n.

    ebor-e, ebor-a, ebor-um /
    ebor-i, ebor-ia, ebor-ium ;
    marmor-e, marmor-a, marmor-um /
    marmor-i, marmor-ia, marmor-ium ;
    mar-e, mar-a, mar-um /
    mar-i, mar-ia, mar-ium ;
    tempor-e, tempor-a, tempor-um /
    tempor-i, tempor-ia, tempor-ium ;
    vectigal-e, vectigal-a, vectigal-um /
    vectigal-i, vectigal-ia, vectigal-ium ;
    ver-e, ver-a, ver-um /
    ver-i, ver-ia, ver-ium .
  6. Identifica el cas (o casos) de les següents formes nominals, pertanyents totes a la 3a. declinació (noms masc. o fem.):

    ENUNCIATS: ars, artis, f.; classis, -is, f.; civis, -is, m. i f.; mater, -tris, f.; pastor, -oris, m.; pes, pedis, m.; silex, -icis, m. i f.; urbs, urbis, f..

  7. Identifica ara el cas (o casos) de les següents formes nominals, pertanyents totes a la 3a. declinació (noms neutre):

    ENUNCIATS: calcar, -aris, n.; caro, carnis, n.; lac, lactis, n.; limen, -inis, n.; moenia, -ium, n. pl.; semen, -inis, n.; vectigal, -alis, n.

  8. Aparella cada cas llatí amb la seva traducció al català:
  9. Com seria la flexió del SN "antiqua sedes = una antiga residència"?

    N.B.: A part del que hem dit abans a propòsit de la declinació d'un nom de la 3a., cal que recordis també que el substantiu i l'adjectiu han de concordar en gènere, nombre i cas i que cadascun ha de seguir el model de declinació que li pertoca, segons el seu enunciat.

    Un altre avís: Com fem sempre, posa un guionet (-) entre la desinència i l'arrel de cada una de les paraules, tret del nom. i voc. sg. del substantiu. Ex. alb-a ovis, alb-am ov-em, alb-ae ov-is, etc.

    ENUNCIATS: antiquus, -a, -um; sedes, -is, f.

    C A S O S S i n g u l a r P l u r a l
    Nominatiu
    Vocatiu
    Acusatiu
    Genitiu
    Datiu
    Ablatiu

  10. Sabries declinar ara el SN "calcar fulmineum = un esperó resplendent"?

    N.B.: Recorda que els substantius neutres de la 3a. declinació acabats en -ar i en -al (al nom. sg.), són falsos imparisíl·làbics i, per tant, són noms de "tema -i". D'altra banda i com fem sempre en aquest tipus de preguntes, no oblidis posar un guionet (-) separant, de la seva arrel, la desinència de cada una de les paraules, excepte al nom., voc. i ac. sg. del substantiu. Ex.: mare magn-um, mar-is magn-i; mar-i magn-o, etc.

    ENUNCIATS: calcar, -aris, n.; fulmineus, -a, -um

    C A S O S S i n g u l a r P l u r a l
    Nominatiu
    Vocatiu
    Acusatiu
    Genitiu
    Datiu
    Ablatiu

  11. Acobla un adjectiu a un substantiu, de manera que concordin en nombre, gènere i cas:

    ENUNCIATS:
    Substantius: ensis, -is, m.; mare, -is, n.; marmor, -oris, n.; nox, noctis, f.; rex, regis, m.; sedes, -is,f.; urbs, urbis, f.
    Adjectius: antiquus, -a, -um; fulmineus, -a, -um; humidus, -a, -um; iratus, -a, -um; magnus, -a, -um; multus, -a, -um; pretiosus, -a, -um.

  12. Completa les frases següents amb el morfema de cas que correspongui, segons la funció sintàctica (subjecte, atribut, c. directe, etc. ...) de cada substantiu i/o adjectiu:
  13. Col·loca en l'ordre adient l'estructura oracional que correspon a cada una de les frases següents:

    01. Pedibus timor addidit alas.
    02. Ruunt de montibus amnes. 
    03.     (Britanni) lacte et carne vivunt.
    04.     Interea Aeneas urbem designat aratro.
    05. Graecia mater litterarum et artium fuit.
    06. Extemplo Libyae magnas it Fama per urbes.

  14. Ordena les frases traduïdes, segons la seva correspondència amb les frases llatines:

    01. Pedibus timor addidit alas.
    02. Ruunt de montibus amnes. 
    03.     (Britanni) lacte et carne vivunt.
    04.     Interea Aeneas urbem designat aratro.
    05. Graecia mater litterarum et artium fuit.
    06. Extemplo Libyae magnas it Fama per urbes.

  15. Ordena segons correspongui les frases catalanes traduïdes del llatí:

    N.B. És molt important que tinguis en compte l'ordenació del text llatí per evitar equivocar-te.

  16. Tradueix les frases llatines següents:

    VOCABULARI

    Substantius
    caelum,-i, n. = “cel”; civis, -is, m. i f. =”ciutadà”; Cyclops, -opis, m. = “ciclop”; ebur, -oris, n. = “ivori”; ensis, -is, m. = “espasa”; forum, -i, n. = “fòrum”; Graecia, -ae, f. = “Grècia”; insula, -ae, f. = “illa”; limen, -inis, n. = “llindar, casa”; magister, -tri, m. = “mestre, pastor”; mare, -is, n. = “mar”; marmor, -oris, n. = “marbre”; Minerva, -ae, f. = “Minerva” (deessa mitològica); nox, noctis, f. = “nit”; ovis, -is, f. = “ovella”; Pan, Panos, m. = “Pan” (déu mitològic); Phidias, -ae, m. = “Fídias” (nom d’escultor); populus, -i, m. = “poble”; rex, regis, m. = “rei”; sedes, -is, f. = “assentament, residència”; Sicilia, -ae, f. = “Sicília ”; vagina, -ae, f. = “ beina”; vectigal, -alis, n. = “impost, tribut”.

    Adjectius
    antiquus, -a, -um = “antic, -ga”; fulmineus, -a, -um = “resplendent”; humidus, -a, -um = “humit, -da”; iratus, -a, -um = “enfurit, -da”; multus, -a, -um = “molt, -a”; potens, -entis = “poderós, -a”; pretiosus, -a, -um = “preciós, -a; valuós, -a”; Romanus, -a, -um = “romà, -ana”; superbus, -a, -um = “altiu, -va; superb, -a”.

    Verbs
    curat = “té cura de; vetlla per”; eripit = “treu”; fecit = “va fer”; habebant = “tenien”; horret = “sent horror de”; pendebant = “pagaven”; praecipitat = “es precipita, cau”; vitat = “evita, esquiva”.

    Paraules invariables
    ex, prep. d’abl. = “de, amb”; iam, adv. = “ja”; neque, conj. copul. = “ni, i no”; -que, conj. copul. = “ i “.

    01. Vagina eripit ensem fulmineum.
    02.     Phidias fecit ex ebore Minervam.
    03.     Iam nox humida caelo praecipitat.
    04. Pan curat oves, oviumque magistros.
    05. Insula Sicilia antiqua sedes Cyclopum est.
    06. Populo Romano multi reges vectigalia pendebant.
    07. Multae Graeciae insulae marmora pretiosa habebant.
    08. Neque horret iratum mare forumque vitat et superba civium potentiorum limina.


  17. Identifica les següents imatges:

    N.B. Arrossega cada terme sota la imatge corresponent.


  18. Resol la graella de mots encreuats amb els termes llatins corresponents: