ELS G­RAUS DE L'ADJECTIU: 01.GRAU COMPARATIU


La deessa Flora
(fresc de Pompeia)

  • Com en català, l'adjectiu presenta en llatí tres graus:  positiu, comparatiu i  superlatiu.

  • Quan l'adjectiu expressa una qualitat sense res més està en grau positiu. Ex.: murus altus est (="la muralla és alta").

  • Amb el superlatiu s'expressa la qualitat d'un objecte en el grau més alt possible ("superlatiu absolut") o en un grau superior als altres de la seva espècie ("superlatiu relatiu"). Es veurà al full següent.

  • Amb­ el grau comparatiu comparem dos objectes que posseeixen la mateixa qualitat i se'n determina la igualtat o les diferències. Els comparatius d'inferioritat i d'igualtat es construeixen igual en llatí que en català, anteposant a l'adjectiu els adverbis minus (="menys") i tam (="tan"), respectivament. Ex. Canis minus altus est quam homo (= "El gos és menys alt que l'home"); equa tam alta est quam equus (= "L'euga és tan alta com el cavall").

  • Per al comparatiu de superioritat, el llatí sol afegir al lexema de l'adjectiu en el seu grau positiu els sufixos -IOR- o -IUS (aquest només en el nom. i ac. sg. neutre), a diferència del català que anteposa l'adverbi "més" a l'adjectiu. El llatí, a més, hi afegeix també, després del sufix -ior-, les desinències de la 3era. declinació del noms imparisil·làbics o de tema consonant. Si vols saber com es declina un adjectiu en grau comparatiu de superioritat, visita el portal LABYRINTHUS i fes clic a la pestanya LATINUM; després segueix la ruta "Gramàtica llatina" > "Graus de l'adjectiu".

  • Hi ha alguns adjectius que tenen un comparatiu de superioritat "irregular", és a dir, que no es forma segons el procediment explicat abans. Els més importants són melior, melius (de bonus, -a, -um); peior, peius (de malus, -a, -um); maior, maius (de magnus, -a -um); i minor, minus (de parvus, -a, -um).

  • El segon terme de la comparació­ es posa en llatí en el mateix cas >que el primer terme, precedit de la conjunció quam. Ex. ­Paulus tam sapiens est quam Petrus (= "en Pau és tan savi com en Pere"); filium habet alt-ior-em quam patrem (= "té un fill més alt que el pare"). Ara bé, el comparatiu de "superioritat" pot expressar també aquest segon terme en cas ablatiu i sense quam. Ex. filium habet alt-ior-em patre (= "té un fill més alt que el pare"). Si es comparen dues qualitats, el segon terme també pren la forma de comparatiu. Ex. Iulius altior est quam audacior (= "en Juli és més savi que valent­").


  1. Assenyala els adjectius que estan en grau comparatiu:

    meliorem dulcis tam fortis clariora indignius pretiosus minus prudens amarus tam firma eruditus perennius velocioris maior longus

  2. Posa en grau "comparatiu de superioritat" els següents adjectius:

    N.B.: En respondre, segueix "fidelment" la fórmula d'expressió de l'adjectiu que hi ha a la primera fila com a model. A la casella del genitiu singular, posa sempre el genitiu sg. masc. En algun cas, no s'ha de posar la desinència final a l'adjectiu, després d'afegir-li el sufix -IOR- o -IUS-, perquè aquesta és -Ø (és a dir, la funció sintàctica s'assenyala amb l'absència de morfema de cas); llavors, a la casella de la "desinència de cas" has de repetir la forma de la casella anterior, però sense el guió final. Exemple: alt-IUS- (casella del grau comparatiu de sup.) > alt-IUS (casella de la desinència de cas).

    Gr. POSITIU E n u n c i a t Gen. sg. > lexem.
    		COMP. SUPER. Desin. de cas
    sapient-em
    		sapiens, -entis sapient-is sapient-IOR- sapient-IOR-em
    valid-os
    		validus, -a, -um

    breve (nom.) brevis, -e
    pulchr-is
    		pulcher, -chra, -chrum
    dulc-i (dat.) dulcis, -e
    saev-orum
    		saevus, -a, -um
    feroc-ibus
    		ferox, -ocis
    abundant-is
    		abundans, -ntis
    erudit-as
    		eruditus, -a, -um
    fort-e (abl.)
    		fortis, -e
    indign-am
    		indignus, -a, -um

  3. Declina l'adjectiu "clarior, -ius = més clar", que està en grau comparatiu de superioritat:

    N.B.: Com ja saps, els adjectius en grau comparatiu de superioritat utilitzen les desinències de la 3a. declinació, noms imparisil·làbics o de tema consonant, tant per als gèneres masc. o fem, com per al neutre. Per declinar aquest adjectiu segueix "fidelment" la següent fórmula d'expressió: brev-ior, brev-ius, brev-ior-em; brev-ior-is;.... brev-ior-es, brev-ior-a, etc.

    C A S O S SG. - Masc. o Fem.
    		SG. - Neutre
    Nominatiu
    Vocatiu
    Acusatiu
    Genitiu
    Datiu
    Ablatiu


    C A S O S PL. - Masc. o Fem. PL. - Neutre
    Nominatiu
    Vocatiu
    Acusatiu
    Genitiu
    Datiu
    Ablatiu

  4. Declina ara el SN "belua prudentior =una bèstia més prudent":

    N.B.: Recorda que l'adjectiu i el substantiu han de concordar en gènere, nombre i cas. Per a la flexió, utilitza la següent fórmula d'expressió: natur-a pulchr-ior, natur-am pulchr-ior-em, natur-ae pulchr-ior-is, etc.

    ENUNCIATS: belua, -ae, f.; prudentior, -ius

    C A S O S S i n g u l a r P l u r a l
    Nominatiu
    Vocatiu
    Acusatiu
    Genitiu
    Datiu
    Ablatiu

  5. Completa la sèrie d'adjectius que estan en grau comparatiu de superioritat:

    N.B.: Cal posar a cada línia horitzontal el mateix cas i el mateix nombre; el gènere, però, a les tres primeres columnes és el masc.-fem. i a la quarta és el neutre. Per respondre, imita la fórmula d'expressió dels adjectius que ja estan a la graella.

    mel-ior

    		long-ior


    		praestant-ior-em

    		perenn-ius
    mel-ior-is
    		long-ior-is
    praestant-ior-i
    		perenn-ior-i
    mel-ior-e
    		long-ior-e
    praestant-ior-es
    		perenn-ior-a
    mel-ior-um
    		long-ior-um
    praestant-ior-ibus
    		perenn-ior-ibus

  6. Identifica el cas (o casos) dels següents SN, integrats per un substantiu i un adjectiu en grau comparatiu:
    ­

    ENUNCIATS:
    Substantius: belua, -ae, f.; consilium, -ii, n.; exemplum, -i, n.; frater, -tris, m.; homo, -inis, m.; ingenium, -ii, n.; libertas, -atis, f.; natura, -ae, f.; nox, noctis, f.; pars, partis, f; pecunia, -ae, f.; populus, -i, m.
    Adjectius: amabilis, -e; brevis, -e; carus, -a, -um; clarus, -a, -um; dulcis, -e; pretiosus, -a, -um; prudens, -entis; saevus, -a, -um; scelestus, -a, -um; validus, -a, -um.

  7. Aparella els SN següents amb la seva traducció al català:
  8. Acobla un adjectiu en grau comparatiu de superioritat a un substantiu, de manera que concordin en gènere, nombre i cas:

    ENUNCIATS:
    Substantius: consilium, -ii, n; libertas, -atis, f.; luna, -ae, f.; monumentum, -i, n.; sapientia, -ae, f.
    Adjectius: amarus, -a, -um; dulcis, -e; obscurus, -a, -um; perennis, -e.

  9. Expressa el segon terme de la comparació d'una altra manera:

    ­

    ENUNCIATS: amor, -oris, m.; aurum, -i, n; ferrum, -i, n.; luna, -ae, f.; verbum, -i, n.

    01. Sapientia melior auro est (= "La saviesa és millor que l'or").

    - Sapientia melior est.

    02. Ferro saevior fames est (= "La fam és més cruel que l'espasa").

    - saevior fames est.

    03. Validiora sunt exempla quam verba (= "Els exemples són més eficaços que les paraules").

    - Validiora sunt exempla .

    04. Amore nulla res est praestantior (= "Cap cosa és més excel·lent que l'amor").

    - nulla res est praestantior.

    05. Terra maior est luna, sed minor quam sol (= "La Terra és més gran que la Lluna, però més petita que el Sol").

    - Terra maior est , sed minor .


  10. Completa les següents frases llatines segons correspongui:

    N.B.: Cal que tinguis en compte la funció sintàctica de les paraules llatines que falten (les quals apareixen subratllades a la traducció) i/o la concordança (en gènere, nombre i cas) de l'adjectiu amb el substantiu o pronom a què està referit.

    01. ---------- me senectus facit (= ”La vellesa em fa més mordaç”).

    02. Nihil est homini ---------- libertate (= "Per a l'home res no és més estimable que la llibertat").

    03.---------- nihil emi melius potest (= ”No pot ser comprat res millor que un amic segur”).

    04. Luce sunt ---------- nobis tua consilia omnia (= ”Tots els teus projectes són per a nosaltres més clars que la llum del dia”).

    05. Quo populus Romanus nihil vidit ---------- (= "El poble romà no va veure res més indigne que això").

    06. Nulla urbs moenia ---------- habebat ---------- Troia (= ”Cap ciutat tenia unes muralles tan sòlides com Troia”).

    07. Bona valetudo ---------- est quam ---------- (= ”La bona salut és molt millor que les grans riqueses”).

    08. Numquam ego te, vita frater ---------- , aspiciam posthac? (= ”No et veuré jo mai d’ara endavant, germà més delitós que la vida?”)


  11. Col·loca en l'ordre adient l'estructura oracional que correspon a cada una de les frases següents:

    N.B. Abans de respondre, recorda que has de cercar els SN (grups de substantiu + adjectiu, amb el mateix cas, gènere i nombre) que hi ha a cada frase. Quan hagis realitzat aquesta tasca, comença la següent activitat.

    01. Maior pars meliorem vicit.
    02.     Homo nullus est te scelestior.
    03.     Hector tam fortis fuit quam magnanimus.
    04.     Paucis carior est fides quam pecunia.
    05.     Nihil est obscurius voluntate hominum.
    06.     Exegi monumentum aere perennius.

  12. Ordena les frases traduïdes, segons la seva correspondència amb les frases llatines:

    01. Maior pars meliorem vicit.
    02. Homo nullus est te scelestior.
    03. Hector tam fortis fuit quam magnanimus.
    04. Paucis carior est fides quam pecunia.
    05.     Nihil est obscurius voluntate hominum.
    06. Exegi monumentum aere perennius.

  13. Ordena segons correspongui les frases del català traduïdes del llatí:

    N.B.: Tingues en compte l'ordenació del text llatí per a evitar equivocar-te.

  14. Tradueix les frases llatines següents:

    VOCABULARI

    Substantius
    aestas, -atis, f. = "estiu"; ars, artis, f. = "art"; aurum, -i, n. = "or"; belua, -ae, f. = "bèstia, animal, fera"; cogitatio, -onis, f. = "pensament"; Cotta, -ae, m. = "Cota" (cognom romà); Crassus, -i, m. = "Crassus" (cognom romà); dies, -ei, m. i f. = "dia"; elephantus, -i, m. i f. = "elefant"; hiems, emis, f. = "hivern"; ingenium, -ii, n. = "intel·ligència, enginy"; libertas, -atis, f. = "llibertat"; natura, -ae, f. = "naturalesa"; nox, noctis, f. = "nit"; oratio, -onis, f. = "paraula";. Piso, -onis, m. = "Pisó" (cognom romà); vita, -ae, f. = "vida".

    Adjectius
    abundans, -antis = "ric, -a"; brevis, -e = "breu, curt,-a"; dulcis, -e = "dolç, -a ; estimat, -da"; eruditus, -a, -um = "culte, -a; erudit, -a"; incertus, -a, -um = "incert, -a"; longus, -a, -um = "llarg, -a"; omnis, -e = "tot, -a"; pretiosus, -a, -um = "valuós, -a; estimable"; prudens, -entis = "prudent"; pulcher, chra, -chrum = "bell, -a ; bonic, -a"; velox, -ocis = "veloç, ràpid, -a".

    Pronoms
    mihi, dat. pr. pers. = "per a mi"; nullus, -a, -um, pron.adj. indef. = "cap"; tu, pron. pers.= "tu".

    Verbs
    facit = "fa"; fuerat = “havia estat".

    Paraules invariables
    quam, conj. comp. = "que, com"; quondam, adv. = "temps enrere"; tam, adv. = "tan".

    01. Nox incertiora omnia facit.
    02.     Natura arte pulchrior est.
    03.     Velocior est cogitatio oratione.
    04.     Ingenium quondam fuerat pretiosius auro.
    05.     Libertas est mihi tam dulcis quam vita.
    06.     Elephanto beluarum nulla est prudentior.
    07.     Aestate, noctes breviores sunt quam dies; hieme, longiores.
    08.     Tu eruditior es quam Piso, prudentior quam Cotta, abundantior quam Crassus.


  15. Identifica les següents imatges:

    N.B.: Arrossega cada nom fins a la imatge corresponent.


  16. Resol la graella de mots encreuats amb els termes llatins corresponents: