EL VERB SUM I COMPOSTOS DE SUM

Amfiteatre de Siracusa
(a l'illa de Sicília)

  • ­

    MORFEMES DE PERSONA D’UN VERB LLATÍ ACTIU

    Nombre

    Persones

    M. Indic. i Subj.

    Pret. perf. Indic.

    M. Imper. (Present)

    M. Infinit.


    SING.

    1

    -O / -M

    -I

    ---

    ---

    2

    -S

    -ISTI

    -Ø

    ---

    3

    -T

    -IT

    ---

    ---


    PLUR.

    1

    -MUS

    -IMUS

    ---

    ---

    2

    -TIS

    -ISTIS

    -TE

    ---

    3

    -NT

    -ERUNT /- ERE

    ---

    ---

  • ­El verb SUM (l'enunciat del ­qual és SUM, ES, ESSE, FUI, ---, irreg. = "ésser, estar, existir, haver-hi") és el verb irregular més important de la llengua llatina, seguit del seu compost POSSUM. S'utilitza com a nucli verbal d'una oració, però també com a verb auxiliar dels "verbs regulars" en els temps de la veu passiva que porten el "tema de supí" (vegeu el full següent).
  • Els pocs verbs irregulars que existeixen en llatí, en realitat, ho són només en els temps que porten el "tema d'infectum" (arrel que indica "acció en desenvolupament o no acabada"), és a dir, en el present, pret. imperfet, fut. imperfet (del Mode Indicatiu), en el present, pret. imperfect (del Mode Subjuntiu), en el present (del Mode Imperatiu) i en el present (del Mode Infinitiu). En els temps que porten l'apel·latiu de "perfet", els verbs irregulars llatins són totalment regulars.

  • Per a la conjugació dels seus temps, els verbs llatins utilitzen, de manera similar al que passa en anglès, diferents temes o arrels. SUM n'utilitza dos (*S- /*ES-) en els temps que acabem d'esmentar; per als temps del "tema de perfectum", en canvi, només en té un: FU-

  • El verb SUM té diversos valors sintàctics com a nucli verbal d'una oració: 1) SUM + Nominatiu (Atribut) = "ser, estar"; ex.: Petrus altus est = "En Pere és alt"; 2) SUM (sense Nominatiu-Atribut) + Compl. circ. de lloc = "haver-hi"; ex.: In villa multi equi sunt = "Al mas hi ha molts cavalls"; 3) SUM + Genitiu = "ser propi de"; ex.: Errare hominis est = "Equivocar-se és propi de l'home"; 4) SUM + Datiu de persona = "tenir, posseir"; ex.: Sunt nobis duo libri = "Hi ha per a nossaltres dos llibres" o millor, "Nosaltres tenim dos llibres"; 5) SUM + dos DATIUS (un de persona i un altre de finalitat) = "servir per a"; ex.: Amici nobis magno auxilio sunt = "Els amics són per a nosaltres per a una gran ajuda" i, encara millor, "Els amics ens serveixen de gran ajuda".

  • Els verbs compostos de SUM són verbs formats per les formes verbals de SUM i un PREFIX-PREPOSICIÓ. Aquests verbs funcionen com a verbs predicatius intransitius i alguns porten sovint un complement règim en cas datiu. Els més importants són: AB-SUM, AB-ES, AB-ESSE, A-FUI, --- = "ésser lluny, estar absent, distar"; AD-SUM, AD-ES, AD-ESSE, AD-FUI, --- = "ser present, assistir, acudir"; DE-SUM, DE-ES DE-ESSE DE-FUI, --- = "mancar", etc.

  • Un capítol a part mereix el verb POSSUM (l'enunciat del qual és POS-SUM, POT-ES, POSSE, POTUI, --, irreg. = "poder"), també un verb compost de SUM, encara que només en els temps del "tema d'Infectum". En aquests temps afegeix a les formes bàsiques de SUM el prefix POS- (si segueix consonant) i el prefix POT- (si segueix vocal); en el pret. imperfet de Subjuntiu (així com en el present d'Infinitiu) té a més una irregularitat: *PO(T-E)SSEM > POSSEM. En els temps del "tema de perfectum" POSSUM és un verb totalment "regular" i la seva arrel és POTU-. El verb POSSUM normalment es construeix seguit d'un verb en mode Infinitiu; ex.: Puer cantare potest = "El nen pot cantar".
  • Per repassar la conjugació de SUM i POSSUM, visita la web HESPERIA LATINA, menú "Gramàtica > Flexional > Verbal > Sum, possum i altres compostos". CLICA AQUÍ.