­LA CON­JUGACIÓ REGULAR PASSIVA (M. INDICATIU I IMPERATIU)


Temple de Selinunte
(a l'illa de Sicília)

­

  • ­La veu passiva en llatí, en els temps que porten el tema d'infectum, es forma igual que la veu activa (mateix tema, mateixos sufixos temporals-modals); únicament canvien els morfemes de nombre i persona. Per tant, per conjugar aquests temps, si ja se sap la veu activa, només caldrà canviar les desinències actives per les passives.

  • MORF. DE PERSONA D’UN VERB LLATÍ ACTIU O PASSIU (TEMA D'INFECTUM) 1

    Nombre

    Persones

    M. Indic. i M. Subj.

    M. Imper.(Pres.)

    M. Infinit.

    Actius

    Passius

    Actius

    Passius

    Actius-Passius

    SING.

    1

    -O / -M

    -OR / -R

    ---

    ---

    ---

    2

    -S

    -RIS

    -cap-

    -RE

    ---

    3

    -T

    -TUR

    ---

    ---

    ---

    PLUR.

    1

    -MUS

    -MUR

    ---

    ---

    ---

    2

    -TIS

    -MINI

    -TE

    -MINI

    ---

    3

    -NT

    -NTUR

    ---

    ---

    ---

    (1) A la 2a. pers. sing. del present d’Indicatiu de la 3a. conjug. i a la mateixa persona del futur imperf de la 1a. i 2a. conjugac., la vocal d’unió –i- canvia a –e-, en afegir-li el morfema de persona passiu –ris. Ex. reg-i-s > reg-e-ris; ama-b-i-s > ama-b-e-ris; habe-b-i-s > habe-b-e-ris.


  • Els temps dels modes Indicatiu i Subjuntiu que tenen l'apel·latiu de "perfet", en lloc del tema de perfectum (propi de la veu activa), empren un tema diferent a la veu passiva: l'anomenat tema de supí. En efecte, a partir del supí (que és sempre l'última forma de l'enunciat d'un verb i acaba en -um) s'obté el participi de perfet i aquest, juntament amb les formes verbals de SUM (verb auxiliar), formen tots els temps "perfets" en veu passiva. Ex.: amatus sum; amata eram; amati sitis, amatum esset, etc.

  • El participi de perfet és un adjectiu verbal, que ha de concordar amb el subjecte en gènere, nombre i cas; també el verb auxiliar SUM ha de concordar amb el subjecte en nombre i persona. Com s'ha dit abans, per conjugar un temps "perfet" en veu passiva, cal partir de l'enunciat d'un verb (per ex., habeo, habui, habitum, 2); del supí (habit-um) obtenim el participi de perfet:(habit-us, -a, -um -per al sing., masc, fem. o neut.- i habit-i, -ae, -a -per al pl., masc., fem. o neutr.-); als textos llatins, però, només trobarem una única forma del participi (o habitus, o habiti, o habita, o habitae, etc.), segons sigui el subjecte. A més hem d'afegir al participi una forma del verb auxiliar SUM, (sum, es,...; eram, eras, ...; ero, eris, ...; sim, sis, ...; essem, esses, ...), ja que aquest és el verb que permet diferenciar un temps "perfet" passiu d'un altre. Així tenim habiti sumus; habita eram, habitus erit; habitae sint, etc.

  • Per saber quins són els constituents d'una oració passiva i com convertir una oració activa en passiva o viceversa, vés a la "introducció" del full següent. Ara, si vols repassar la conjugació del verbs llatins "regulars" (modes Indicatiu i Imperatiu) en veu éassiva, visita la web HESPERIA LATINA, menú "Gramàtica > Flexional > Verbal > Veu Passiva: Formes personals". ­C­LICA AQUÍ.

­­