La
veu passiva s'empra molt més en llatí que no pas en les nostres llengües (català o castellà). En aquestes, la veu passiva la tenen
en teoria tots els verbs transitius, però
en la pràctica són pocs els verbs amb què la utilitzem: per ex., diem habitualment "
tinc un bon amic" i no pas "un bon amic
és tingut per mi". En
llatí, en canvi, la
veu passiva és molt més freqüent i
no és
exclusiva dels
verbs transitius:
també la poden utilitzar els
verbs intransitius en la
3a. pers. del sing. per a indicar
acció impersonal; per ex.:
ad urbem itur = "
hom va a la ciutat". Per solucionar aquest diferent ús de la passiva en llatí i en les nostres llengües, a l'hora de la traducció, podem seguir
tres procediments (es recomana, però, ser sempre el més fidel possible al text): a) traduir la frase passiva llatina per una frase activa (per ex.:
Liber a me habetur = "
Jo tinc un llibre"); b) traduir el verb passiu llatí per un verb intransitiu (per ex.:
Tempora mutantur = "Els temps
canvien"); i c) traduir el verb passiu llatí per una forma verbal reflexiva (per ex.:
Incolae herbis aluntur = "Els habitants
s'alimenten d'herbes")