LA CONJUGACIÓ REGULAR PASSIVA (M. SUBJUNTIU I INFINITIU)


L'anomenada orella de Dionís,
a Siracusa (illa de Sicília).


  • El que ja s'ha dit al quadern precedent sobre la formació de la veu passiva (als temps del tema d'infectum i als temps del tema de perfectum / tema de supí) continua sent vàlid per al mode Subjuntiu. El mode Infinitiu, però, que no compta amb morfemes de persona, es comporta de manera diferent: Al present canvia el sufix temporal actiu -re pels passius -ri (a la 1a., 2a. i 4a. conjug.) i -i (a la 3a. conjug.). Al perfet empra la forma de SUM esse + el participi de perfet (derivat del supí), declinat normalment en acusatiu -sing. o pl., segons sigui el subjecte-; aquest acusatiu és degut al fet que els infinitius sovint són el nucli verbal d'unes oracions subordinades molt característiques del llatí, les anomenades oracions d'infinitiu, les quals porten el seu subjecte en acusatiu -s'estudien en cursos més avançats-. Ex.: ama-re > ama-ri; habe-re > habe-ri; reg-e-re > reg-i; ..., etc.; amav-isse > (del supí amatum) amat-um, -am, -um, -os, -as, -a, esse; habu-isse > (del supí habitum) habit-um, -am, -um, -os, -as, -a, esse; etc.

  • La veu passiva s'empra molt més en llatí que no pas en les nostres llengües (català o castellà). En aquestes, la veu passiva la tenen en teoria tots els verbs transitius, però en la pràctica són pocs els verbs amb què la utilitzem: per ex., diem habitualment "tinc un bon amic" i no pas "un bon amic és tingut per mi". En llatí, en canvi, la veu passiva és molt més freqüent i no és exclusiva dels verbs transitius: també la poden utilitzar els verbs intransitius en la 3a. pers. del sing. per a indicar acció impersonal; per ex.: ad urbem itur = "hom va a la ciutat". Per solucionar aquest diferent ús de la passiva en llatí i en les nostres llengües, a l'hora de la traducció, podem seguir tres procediments (es recomana, però, ser sempre el més fidel possible al text): a) traduir la frase passiva llatina per una frase activa (per ex.: Liber a me habetur = "Jo tinc un llibre"); b) traduir el verb passiu llatí per un verb intransitiu (per ex.: Tempora mutantur = "Els temps canvien"); i c) traduir el verb passiu llatí per una forma verbal reflexiva (per ex.: Incolae herbis aluntur = "Els habitants s'alimenten d'herbes")

  • Una oració passiva consta, com a mínim, de tres constituents bàsics: 1) Un subjecte pacient, que va en nominatiu; 2) Un verb en veu passiva; i 3) un complement agent, que va en ablatiu, precedit de la prep. a o ab (si el complement agent fa referència a una persona o cosa personificada) o sense prep. (si aquest fa referència a coses). L'oració passiva pot tenir a més altres funcions sintàctiques (com c. predicatiu, c. indirecte, c. circumstancials), però aquestes no són exclusives de l'oració passiva; són presents també a l'oració activa i s'expressen en els mateixos casos en un i altre tipus d'oració. Ex. Puer in agro a patre vocatus est (="El nen va ser cridat pel seu pare al camp"); arbores magna vi vento moventur (= "Els arbres són moguts pel vent amb gran força").
  • Per transformar una oració activa en passiva cal un requisit previ: el verb de l'oració activa ha de ser transitiu i ha de portar c.directe. Llavors el c. directe passa a subjecte pacient (en nominatiu); el verb actiu es posa en veu passiva concertant amb el subjecte pacient i el subjecte de l'oració activa passa a c. agent, expressat en ablatiu, amb la prep. a o ab o sense prep., segons correspongui. Si a l'oració activa hi ha d'altres funcions sintàctiques, aquestes es deixen igual, ja que no canvien. Ex.: Cives urbem magna virtute servaverunt (="Els ciutadans van salvar la ciutat amb gran valor") > Urbs (subjecte pacient) a civibus (c. agent) magna virtute (c, circ.) servata est (verb en veu passiva concertant amb urbs). (="La ciutat va ser salvada pels ciutadans amb gran valor").
  • Ara, si vols repassar la conjugació del verbs llatins "regulars" (modes Subjuntiu i Infinitiu) en veu passiva, visita la web HESPERIA LATINA, menú "Gramàtica > Flexional > Verbal > Veu Passiva: Formes personals / o Formes nominals: activa i passiva". CLICA AQUÍ. ­

­
­­