La gent anomena treball a qualsevol activitat que exigeix un esforç muscular. Moltes vegades però ens esforcem tant que arribem a fatigar-nos però no realitzem cap treball. Aplicat a la ciència solament realitzem un treball si existeix un moviment de resposta a la força aplicada.

L’home, des de l’antiguitat, ha inventat eines i màquines que l’han ajudat a fer un treball amb menys esforç, més comoditat i menys temps.

Algunes màquines complexes poden ser força simples, altres però, més sofisticades, compten a més amb engranatges, motors i automatismes de control. Són exemples de màquines compostes:

- Les tisores, dues palanques de primer gènere que comparteixen el punt de suport, amb la potència on posem els dits i la resistència en les fulles de tall, que són plans inclinats, són una màquina composta.

- Les grues són màquines complexes que combinen els mecanismes de les palanques (el braç que permet a la grua arribar més lluny), politges (rodes que permeten dirigir la corda que sosté el pes) i un torn mogut per un motor que enrotlla o desenrotlla la corda fent que el pes pugi i baixi.

A continuació trobaràs una aplicació JClic construïda per Joan Verdaguer i Andrés que treballa les màquines.