Ortografia de les consonants.
Ortografia de B, V i P.
:
/4
:
-
:
-
:
-
1.Tria B o P segons convingui.
El meu gru
p
b
està espantat pels llam
p
b
s.
Quan estic cansat me'n vaig a fer un tom
p
b
durant un tem
p
b
s.
El món àra
p
b
viu molt apro
p
b
.
El meu gos és esquer
p
b
.
Si ets mio
p
b
, caldrà portar ulleres.
El meu equi
p
b
pertany al clu
p
b
dels millors esportistes.
:
2. Escriu els mots que falten a les frases següents després de sentir-les.
Caterina Albert era una
que signava amb el
de Víctor Català.
:
Crear
per a aquesta causa serà una tasca
i difícil.
:
És
no
gens ni mica en el procés d’
per
aviat al final.
:
El
passat el meu
va ser
de la convocatòria.
:
Aquest
s'
a
les seves pobres pertinences.
:
És
per
les incidències del procés. (aquell home)
:
3. Escriu el mot que es correspon a cada definició.
(mots de diferent significat segons portin B o V)
1. a) verb anar al present d'indicatiu: ells
.
b) disposició oficial : un
2. a) dansa:
b) depressió entre muntanyes: la
3. a) conducte de sang: una
b) tira de teixit per embolicar un mal: una
4. a) que no té res a dins:
b) xifra 8:
5. a) no treballar per reivindicar: fer
b) nus o llaçada: una
:
4. Omple els espais amb una B o una V segons calgui.
a.- No
aig dir res. No
aig poder. Les mandí
ules se'm van tancar com am
pany i clau. No em podia empassar el tros de rostit am
què ha
ia estat lluitant. El tenia allà dins la
oca com un nus fi
rós. No el podia mastegar. El
aig empènyer cap a un costat i
aig
eure una mica de llet.
:
b.-El fenomen tro
adoresc portarà la llengua occitana al grau més alt de desen
olupament, maduresa i prestigi entre les llengües
ulgars que deri
n del llatí.
:
c. Cap a la fi de la tarda la
entada refermà, s'o
riren es
orancs en la polseguera del ruixat, i es desco
riren grans clapes de mar d'un
erd rogenc. Aquella coloració era deguda a l'aigua terrosa de les rieres i dels torrents. el nas perce
ia el tufet característic de l'argila.
aig judicar que no de
íem ser gaire lluny de la costa; i efectivament, una mica més tard la pluja
a min
ar, s'eixamplà l'espai, i
aig llam
regar una platja llarguíssima, co
erta d'un
ellugós ramat de moltons que corrien cap a gar
í en una inaca
a
le desfilada. (Joaquim Ruyra. El rem de trenta-quatre)
:
Pàgina anterior
Pàgina principal
Pàgina següent