1. 1.Tria B o P segons convingui.
    El meu gru està espantat pels llam s.
    Quan estic cansat me'n vaig a fer un tom durant un tem s.
    El món àra viu molt apro .
    El meu gos és esquer .
    Si ets mio , caldrà portar ulleres.
    El meu equi pertany al clu dels millors esportistes.
  2. 2. Escriu els mots que falten a les frases següents després de sentir-les.
    <a href="./../conbpa.wav"></a>
    Caterina Albert era una que signava amb el de Víctor Català.
  3. <a href="./../conpbb.wav"></a>
    Crear per a aquesta causa serà una tasca i difícil.
  4. <a href="./../conpbc.wav"></a>
    És no gens ni mica en el procés d’ per aviat al final.
  5. <a href="./../conpbd.wav"></a>
    El passat el meu va ser de la convocatòria.
  6. <a href="./../conpbe.wav"></a>
    Aquest s' a les seves pobres pertinences.
  7. <a href="./../conpbf.wav"></a>
    És per les incidències del procés. (aquell home)
  8. 3. Escriu el mot que es correspon a cada definició.
    (mots de diferent significat segons portin B o V)
    1. a) verb anar al present d'indicatiu: ells .
        b) disposició oficial : un
    2. a) dansa:
        b) depressió entre muntanyes: la
    3. a) conducte de sang: una
        b) tira de teixit per embolicar un mal: una
    4. a) que no té res a dins:
        b) xifra 8:
    5. a) no treballar per reivindicar: fer
        b) nus o llaçada: una
  9. 4. Omple els espais amb una B o una V segons calgui.
    a.- No  aig dir res. No  aig poder. Les mandí ules se'm van tancar com am   pany i clau. No em podia empassar el tros de rostit am   què ha ia estat lluitant. El tenia allà dins la  oca com un nus fi rós. No el podia mastegar. El  aig empènyer cap a un costat i  aig  eure una mica de llet.
  10. b.-El fenomen tro adoresc portarà la llengua occitana al grau més alt de desen olupament, maduresa i prestigi entre les llengües  ulgars que deri n del llatí.
  11. c. Cap a la fi de la tarda la  entada refermà,  s'o riren  es orancs  en la polseguera del ruixat, i es  desco riren  grans clapes de mar d'un  erd  rogenc. Aquella coloració era deguda a l'aigua terrosa de les rieres i dels torrents. el nas  perce ia  el tufet característic de l'argila. aig judicar que no  de íem  ser gaire lluny de la costa; i efectivament, una mica més tard la pluja  a   min ar, s'eixamplà l'espai, i  aig  llam regar  una platja llarguíssima, co erta  d'un   ellugós  ramat  de moltons que corrien cap a  gar í  en una  inaca a le  desfilada. (Joaquim Ruyra. El rem de trenta-quatre)