|
COMPOSTOS BINARIS
|
| |
| Definició |
| |
S'anomenen compostos binaris les
substàncies formades per dos tipus d'elements, independentment
del nombre d'àtoms de cadascun.
Així, són compostos binaris els següents: NiO, CuBr2,
H2S, Al2S3, ...
|
| |
| |
| Nombres
d'oxidació |
| |
- Els metalls
poden actuar amb qualsevol dels seus nombres d'oxidació en aquests
compostos.
|
- Els no
metalls utilitzen només el nombre d'oxidació
que està en color vermell a
la taula.
|
| |
| |
| Formulació |
| |
- El criteri general és que sempre
s'ha d'escriure a la dreta l'element més electronegatiu.
Però, com saber quin és l'element més electronegatiu?
Depèn del tipus de compost binari:
|
- En les combinacions entre un metall i un
no metall, el no metall és sempre més electronegatiu
que el metall i, per tant, el seu símbol és el que s'escriurà
a la dreta.
|
- En les combinacions entre dos no metalls,
cal conèixer l'ordre d'electronegativitat dels no metalls.
A continuació estan escrits els no metalls ordenats en ordre
creixent d'electronegativitat. Com més a la dreta estigui un
element en aquesta llista, més electronegatiu és.
|
| B |
Si |
C |
Sb |
As |
P |
N |
H |
Te |
Se |
S |
I |
Br |
Cl |
O |
F |
|
| |
- Si el nombre d'oxidació d'un element
A és +m i la d'un element E és -n (E és
l'element més electronegatiu) la fórmula
del compost que formen és AnEm.
Si n i m tenen un divisor comú, la fórmula es simplifica.
|
|
|
| |
| |
| Nomenclatura |
| |
| Nomenclatura
d'Stock |
|
El nom d'un compost de fórmula AnEm
consta de:
- Nom de l'element E acabat
en -ur seguit de la preposició
de.
- Nom de l'element A sense modificar.
Si aquest element té més d'un nombre d'oxidació,
cal indicar el que utilitza, entre parèntesi i en nombres
romans.
|
|
| |
Hi ha algunes excepcions. La primera paraula no és exactament
el nom de l'element E acabat en -ur en els següents casos:
- En els elements C, N,
P, S
és carbur, nitrur,
fosfur i sulfur,
respectivament.
- En l'element H és hidrur.
|
| |
| Nomenclatura
sistemàtica |
|
El nom d'un compost de fórmula AnEm
consta de:
- Prefix grec per al nombre m
seguit del nom de l'element E acabat
en -ur (amb les mateixes
excepcions que en la nomenclatura d'Stock) i de la preposició
de.
- Prefix grec per al nombre n seguit
del nom de l'element A
sense modificar.
|
|
| |
Els prefixos grecs que s'utilitzen per indicar el nombre d'àtoms
de cada element són els següents:
|
| |
| mono (1) |
di (2) |
tri (3) |
tetra (4) |
penta (5) |
| hexa (6) |
hepta (7) |
octa (8) |
nona (9) |
deca (10) |
|
| |
El prefix mono es pot suprimir si no existeix ambigüitat.
|
| |
| |
| Nomenclatura
tradicional (DESACONSELLADA PER LA IUPAC) |
|
El nom d'un compost de fórmula AnEm
on
A és un metall i E un no metall,
consta de:
- Nom de l'element E (no metall)
acabat en -ur (amb les excepcions
ja comentades).
- Nom de l'element A (metall) acabat
en -ós o -ic, segons que actui amb el nombre
d'oxidació inferior o superior, respectivament. Si A només
té un nombre d'oxidació, el nom es pot escriure
acabat en -ic o es pot deixar sense modificar després de
la preposició de.
|
|
| |
| |
| Exemples |
| |
|
Fórmula
|
Stock
|
Sistemàtica
|
Tradicional
|
| NaCl |
clorur de sodi |
clorur de sodi |
clorur sòdic |
| FeBr2 |
bromur de ferro (II) |
dibromur de ferro |
bromur ferrós |
| FeBr3 |
bromur de ferro (III) |
tribromur de ferro |
bromur fèrric |
| Cu2S |
sulfur de coure (I) |
sulfur de dicoure |
sulfur cuprós |
| CuS |
sulfur de coure (II) |
sulfur de monocoure |
sulfur cúpric |
| CaI2 |
iodur de calci |
diiodur de calci |
iodur càlcic |
| Al2S3 |
sulfur d'alumini |
trisulfur d'alumini |
sulfur alumínic |
| AuCl |
clorur d'or (I) |
monoclorur d'or |
clorur aurós |
| AuCl3 |
clorur d'or (III) |
triclorur d'or |
clorur àuric |
|
| |
| |
| Sals
d'àcids hidràcids |
| |
- Les combinacions entre un metall i un no metall quan aquest és
un element dels grups 16 i 17 de la taula periòdica s'anomenen
també sals d'àcids hidràcids.
|
- Així, són sals d'àcids hidràcids: AlCl3,
KF, CuBr2, ...
|
| |
| |