La misteriosa aparició de Santa Maria de la Fletxa
-I dis-me, fillet, com ere la Mare de Déu que has vist?
-Blanca, lluent, petita... és que és una imatge, sinyor rector, una imatge que, quan he volgut endur-me-la no s'ha dixat tocar d'allò on ere... i brillae tota com lluna encesa, oh sí!
Una corrua de pagesos que vetllaen al cafè, entre ells l'Alcalde, ja feen rotllana amb lo rector i el xiquet. Van ser ells que s'engrescaren a córrer amb torxes i tots a la Serra Roja, perquè el rector pensae dixar el suposat miracle per l'endemà.
De l'estanyet estant ja van veure el resplendor minúscul però encegador. La lluna il·luminae de ple allò que de lluny pareixie una fogueretea. Un dels homes del grup avança cap a l'aparició i va ser el primer d'agenollar-se. Tots van seguir-lo amb l'exemple, la boca badada i els ulls extasiats, mentre el pastoret de cal Crosta jeie bocaterrosa i sanglotae com pres per una ràbia devota insomne perquè no pare de dir:
-Mare de Déu, Mare de Déu! Per què m'heu triat, per què m'heu triat?
Joan BARCELÓ, Miracles i espectres (1981). Fragment. |