Una volta aqueixa filla de rei era a un desert i teniva un germà, i aquest germà era petit i anava a la caça. Mentre que ell caçava, ella és estada arrobada. Lo petit, no trobant la germana en casa, és anat a corrir món. La minyona era estada arrobada d'un fill de rei, i aqueix se l'havia esposada; i després que han esposat, lo marit és anat a la guerra; i ha deixat la muller prenyada, i és venguda a parir i ha fet un minyó i una minyona. La mare del príncip, que no estimava la nora, escriu al fill dient-li que havia fet dos cutxos, i lo príncip respon que o cutxos o gates li fossin deixats fin tant que venguessi ell. La mare li torna a escriure que era una gran vergonya de tendre dos cutxos a la cort. Ve l'ordre del marit que la fossi despatxada i que fossin morts los dos cutxos, que voliva la sang i el cor de totos tres. Alhora la reïna ha enviat un carnisser que fossi mort a ella i a los fills, i que li fossi portat la sang i el cor. Alhora són anats a un gran bosc per los matar. Lo carnisser, pres de llàstima i compassió veient aqueixa dona am’aquelles criatures al pit, no los mata i los deixa en una cabana dant-hi provistes per tres dies.

Pier Enea Guarnerio, Rondalles alguereses de Pascual Scanu (1985). Fragment.