LA SEG­ONA DECLINACIÓ­

Amorets a la "Casa dels Vetii" (Pompeia)

  • Els substantius de la 2a. declinació s'anomenen també substantius de tema en -o/-e.

  • L'enunciat d'aquests substantius recull: a) el cas nominatiu singular (que pot acabar en -us, -er, -ir o -um); b) el cas genitiu singular (acabat sempre en -i) i c) el gènere (masculí, femení o neutre). Ex.: dominus, -i, m.; puer, -i, m.; vir, -i, m.; vallum, -i, n.

  • Si el nom és defectiu (perquè només es declina en plural), el seu enunciat proporciona les mateixes dades, però els casos esmentats vénen donats en plural. Ex.: liberi, -orum, m. pl.; castra, -orum, n. pl.

  • Els substantius de la 2a. declinació amb nominatiu singular acabat en -us són, majoritàriament, de gènere masculí (s'exceptuen els noms de plantes - pinus, -i, f.; fagus, -i, f.; etc- i els de països, illes i ciutats - Aegyptus, -i, f.; Rhodus, -i, f.; Corinthus, -i, f.; etc.-, que són femenins). Els que tenen nominatiu singular acabat en -er o en -ir són tots masculins i els de nominatiu singular en -um són també tots neutres

  • Abans de començar a fer els exercicis, repassa les desinències que utilitzen els substantius de la 2a. declinació. Visita la web HESPERIA LATINA, menú "Gramàtica > Flexional > Nominal > Quadre resum de la flexió nominal".CLICA AQUÍ.


  1. Tenint en compte l'enunciat dels substantius, assenyala a quina declinació pertany cadascú:

    01.caelum, -i, n. 02.corona, -ae, f.
    03.ludus, -i, m. 04.dominus, -i, m.
    05.pomus, -i, f. 06.vallum, -i, n.
    07.poena, -ae, f. 08.magister, -tri, m.
    09.puer, -i, m. 10.arma, -orum, n. pl.

  2. Declina el substantiu "dominus, -i, m. = senyor, amo", que segueix el model de flexió propi de la 2a. declinació (noms masc./o fem.):

    N.B.: No oblidis separar sempre amb un guionet (-) la desinència de l'arrel del nom. Exemple: amic-us; amic-um, amic-i; etc.

    C A S OS S i n g u l a r P l u r a l
    Nominatiu
    Vocatiu
    Acusatiu
    Genitiu
    Datiu
    Ablatiu
    .


  3. Ordena les següents formes nominals pertanyents a la flexió del substantiu "ager, agri, m. = camp":

    N.B.: Tingues en compte l'ordre en què s'esmenten habitualment els casos llatins; fes primer tot el singular i després el plural; finalment, dóna prioritat a la forma nominal que té el número més baix (els números són per a les desinències que tenen diversos valors).

  4. Declina ara el substantiu "unguentum, -i, n = ungüent, perfum", segons el model de la 2a. declinació (noms neutres):

    N.B.: Recorda separar sempre amb un guionet (-) la desinència de l'arrel del nom. Exemple: incendi-um; incendi-i; incendi-o; etc.

    C A S OS S i n g u l a r P l u r a l
    Nominatiu
    Vocatiu
    Acusatiu
    Genitiu
    Datiu
    Ablatiu
    .


  5. Identifica el cas (o casos) de les següents formes nominals pertanyents totes a la 2a. declinació (noms neutres):
  6. Aparella cada cas llatí amb la seva traducció al català:
  7. Quins casos poden ser i quines traduccions podrien admetre els substantius de la 2a. declinació (noms masculins) AMICI, MAGISTRO i POPULIS)?

    N.B.: A la 2a. declinació (noms masc. o /fem.), les desinències o terminacions -I, -O, -IS poden ser més d'un cas i admetre, per tant, diferents traduccions. Amb el present exercici i amb el següent podràs comprovar si ja coneixes tots els valors d'una mateixa desinència a la 2a. declinació.

    ENUNCIATS: amicus, -i, m. = "amic"; magister, -tri, m. = "mestre"; populus, -i, m. = "poble

    1. AMIC-I
    gen. sg. (='de + un/l'amic')-c. del nom
    ac. pl. (='uns/els amics')-c. directe
    nom. pl. (='uns/els amics')-subjecte
    voc. pl. (='oh amics,')-interpel.lació
    2. MAGISTR-O
    nom. sg. (='un/el mestre')-subjecte
    abl. sg. (='amb, per, de, ... + un/el mestre')-c. circumstancial
    dat. sg. (='a, per a + un/el mestre')-c. indirecte
    ac. pl. (='uns/els mestres')-c. directe
    3. POPUL-IS
    dat. pl. (='a, per a + uns/els pobles')-c. indirecte
    nom. pl. (='uns/els pobles')-subjecte
    abl. pl. (='amb, per, de, ... + uns/els pobles')-c. circumstancial
    gen. sg. (='de + un/el poble')-c. del nom
  8. A la 2a. declinació (noms neutres), quin cas NO podrien ser les següents formes nominals?

    N.B.: A la 2a. declinació (noms neutres), les desinències o terminacions -UM, -O (ambdues sg.), -A, -IS (ambdues pl.) també poden ser més d'un cas i admetre, per tant, diferents traduccions.

    ENUNCIATS: bellum, -i, n. = "guerra"; incendium, -ii, n. = "incendi"; oppidum, -i, n. = "ciutat emmurallada"; pomum, -i, n. = "fruit".

    1. bell-UM
    2. incendi-O
    3. oppid-A
    4. pom-IS


  9. Completa les frases següents amb el morfema de cas que correspongui, d'acord amb la funció sintàctica (subjecte, atribut, c. directe, ...) de cada substantiu:
  10. Col·loca en l'ordre adient l'estructura oracional que correspon a cada una de les frases següents:

    01. Mercurius deus est.
    02. Bibit hera, bibit herus.
    03. In ventos vita recessit.
    04. Fluvius Iberus in Hispania est.
    05. Praenuntiat fumus incendium.
    06. Magistri consilia discipulis dant.

  11. Ordena les frases traduïdes, segons la seva correspondència amb les frases llatines:

    01. Mercurius deus est.
    02. Bibit hera, bibit herus.
    03. In ventos vita recessit.
    04. Fluvius Iberus in Hispania est.
    05. Praenuntiat fumus incendium.
    06. Magistri consilia discipulis dant.

  12. Ordena segons correspongui les frases del català traduïdes del llatí:

    N.B.: Per resoldre aquest exercici, tingues en compte també l'ordenació de la frase en llatí.

  13. Tradueix les frases llatines següents:

    VOCABULARI

    Substantius:
    Aeolus, -i, m. = "Èol" (déu dels vents); agricola, -ae, m. = “pagès”; Autumnus, -i, m. = "la Tardor"; caelum, -i, n. = "cel"; Daedalus, -i, m. = "Dèdal" (pers. mitològic); deus, -i, m. = “déu”; frumentum, -i, n. = "blat"; Gemellus, -i, m. = "Gemell" (n. propi); horreum, -i, n. = “graner, sitja”; Icarus, -i, m. = “Ícar” (pers. mitològic); imperium, -ii, n. = “poder suprem”; ira, -ae, f. = "ira"; locus, -i, m. = "lloc"; Maronilla, -ae, f. = "Maronil·la" (n. propi) ; nuptiae, -arum, f. pl. = "casament, matrimoni"; peccatum, -i, n. = "delicte, pecat"; pelagus, -i, n. = "mar, pèlag, alta mar"; poena, -ae, f. = "càstig"; pomum, -i, n. = "fruit, fruita"; principium, -ii, n. = "principi, començament"; puer, -i, m. = “nen”; Roma, -ae, f. = “Roma” (n. propi); saxum, -i, n. = "penya, roca, escull"; supplicium, -ii, n. = "suplici"; terra, -ae, f. = "terra"; ventus, -i, m. = "vent".

    Verbs:
    creavit = "va crear"; dat = "forneix, proporciona"; dixit =”va dir”; es = “ets”; est =”és”; petit = "demana, sol·licita"; servant = “guarden”; stabat = “estava dempeus, estava dret”; temperat = "tempera, modera, aplaca".

    Paraules invariables:
    et, conj. copul. = " i "; in, prep. d’abl. = "a, en"; procul, adv. = "lluny, a distància"; –que, conj. copul. = “ i ”; ubi, adv. interr. = "on ?"; una, adv. = “ensems, juntament”.

    01. Poma dat Autumnus.
    02. Puer Icarus una stabat.
    03. Est procul in pelago saxum.
    04. Supplicium est poena peccati.
    05. Aeolus temperat iras ventorum.
    06. Petit Gemellus nuptias Maronillae.
    07. Imperii Roma deorumque locus est.
    08. Agricolae frumentum in horreis servant.
    09. In principio creavit Deus caelum et terram.
    10."Icare, dixit (Daedalus), Icare, dixit, ubi est"?


  14. Identifica les persones que apareixen a les imatges de sota:

    N.B.:Arrossega cada terme llatí fins a la imatge corresponent.


  15. Fes ara el mateix amb els objectes següents:

    N.B.: Arrossega cada terme llatí fins a la imatge corresponent.


  16. Resol la graella de mots encreuats amb els noms llatins corresponents a cada definició: