ELS ADJE­CTIUS DE LA "PRIMERA CLASSE"

Amorets orfebres a la "Casa dels Vetii" (Pompeia)

  • L'adjectiu, normalment, acompanya un substantiu en l'acompliment d'una funció sintàctica (subjecte, atribut, c. directe, ...) dintre de l'oració; amb ell forma un grup de paraules que anomenem "Sintagma Nominal" (SN) i tots dos han de portar el mateix gènere, el mateix nombre i el mateix cas; d'això es diu "concordança". Ex.: boni discipuli = "els deixebles bons". De vegades, però, l'adjectiu no acompanya cap substantiu, va sol a la frase en l'acompliment d'una funció sintàctica; en aquest cas, diem que està "substantivat" i, per traduir-lo del llatí, cal anteposar-li un article masc. o fem., o la paraula "coses", si es tracta d'un adjectiu llatí "neutre, plural". Ex.: boni = "els bons"; parva = "les coses petites".

  • Els anomenats "adjectius de la 1a. classe" empren les mateixes desinències de la 1a. i 2a. declinació que utilitzen els substantius: la 2a.-masc., la 1a.-fem. i la 2a.-neut., segons acompanyin un nom masculí, femení o neutre, respectivament. Però, compte!, hem d'evitar una confusió freqüent: el substantiu i l'adjectiu tenen diferències a l'hora de la flexió: un "substantiu" té sempre una única flexió i només una; "l'adjectiu", per contra, és susceptible de tenir-ne tres, una per a cada gènere.

  • Els adjectius de la 1a. classe són de tres tipus: a) bonus, bona, bonum = "bo, -na"; b) liber, libera, liberum = "lliure"; i c) pulcher, pulchra, pulchrum = "bonic, -a". Si en necessites repassar les flexions, abans de realitzar els exercicis, visita la web HESPERIA LATINA, menú "Gramàtica > Flexional > Nominal > Adjectius > Adjectius 1a. classe". CLICA AQUÍ




  1. Tenint en compte l'enunciat dels següents substantius i adjectius, indica quina declinació segueix cadascun:

    01.parvus, -a, -um 02.iniquus, -a, -um
    03.ventus, -i, m. 04.reliquus, -a -um
    05.albus, -a, -um 06.memoria, -ae, f.
    07.gaudium, -ii, n. 08.magnus, -a, -um
    09.miser, -a, -um 10.castra, -orum, n. pl.

  2. Declina l'adjectiu de la 1a. classe "albus, -a, -um = blanc, -a", que segueix com a model de flexió la 2a.-masc./la 1a. i /la 2a.-neut. :

    N.B.: Cal que separis sempre amb un guionet (-) la desinència de l'arrel de l'adjectiu. Exemple: magn-us, magn-a, magn-um; magn-e, magn-a, magn-um, etc.

    C A S O S SG. - Masculí
    		SG.- Femení
    		SG.- Neutre
    Nominatiu
    Vocatiu
    Acusatiu
    Genitiu
    Datiu
    Ablatiu


    C A S O S PL. - Masculí PL.- Femení PL.- Neutre
    Nominatiu
    Vocatiu
    Acusatiu
    Genitiu
    Datiu
    Ablatiu

  3. Declina ara el SN "pirus parva = un perer petit":

    N.B.: Compte, perquè el substantiu i l'adjectiu han de concordar en gènere, nombre i cas. Com pots comprovar, el nom que et donem és de gènere "femení". No oblidis tampoc posar un guionet (-) entre la desinència i l'arrel de cada una de les paraules. Ex. poet-a clar-us; poet-a clar-e, etc.

    ENUNCIATS: pirus, -i, f.; parvus, -a, -um

    C A S O S S i n g u l a r P l u r a l
    Nominatiu
    Vocatiu
    Acusatiu
    Genitiu
    Datiu
    Ablatiu

  4. Acobla un adjectiu de la 1a. classe a un substantiu, de manera que concordin en gènere, nombre i cas:

    ENUNCIATS: discipulus, -i, m.; incendium, -ii, n.; pirus, -i, f.;
    poeta, -ae, m.; stella, -ae, f.; scintilla, -ae, f.; vir, viri, m.

  5. Identifica el cas (o casos) dels següents SN, pertanyents tots a la 1a. i 2a. declinació:

    ENUNCIATS: ala, -ae, f.; aratrum, -i, n.; damnum, -i, n.; gaudium, -ii, n.; insula, -ae, f.; oppidum, -i, n.; pecunia, -ae, f.; populus, -i, f.; regnum, -i, n.; stella, -ae, f.; vir, viri, m.; vita, -ae, f.

  6. Aparella cada cas llatí amb la seva traducció al català:
  7. Completa les frases següents amb el morfema de cas que correspongui, segons la funció sintàctica (subjecte, atribut, c. directe, etc. ...) de cada substantiu i/o adjectiu:
  8. Col·loca en l'ordre adient l'estructura oracional que correspon a cada una de les frases següents:

    Observació: Abans de respondre és molt important que cerquis els SN (grups de substantiu + adjectiu, amb el mateix cas, gènere i nombre) que hi ha a cada frase. Com a procediment, sempre que trobis un adjectiu en una frase, tracta d'esbrinar a quin substantiu acompanya, ja que poques vegades va sol. Per ex., a la 3a. frase de les que t'oferim a continuació, "iniqua" (adj.) va amb "regna" (subst.) i tots dos podrien ser nom. /voc. /o ac. pl. neut. Només quan hagis fet aquesta tasca, has de començar a respondre.

    01. Odium est ira inveterata.
    02. Agricola incurvo terram dimovet aratro.
    03. Iniqua numquam regna perpetuo manent.
    04. Fundamentum est perpetuae famae iustitia.
    05. Ventus magna damna parvae insulae paravit.
    06. Parva saepe scintilla magnum excitavit incendium.

  9. Ordena les frases traduïdes, segons la seva correspondència amb les frases llatines:

    01. Odium est ira inveterata.
    02. Agricola incurvo terram dimovet aratro.
    03. Iniqua numquam regna perpetuo manent.
    04. Fundamentum est perpetuae famae iustitia.
    05. Ventus magna damna parvae insulae paravit.
    06. Parva saepe scintilla magnum excitavit incendium.

  10. Ordena segons correspongui les frases del català traduïdes del llatí:
  11. Tradueix les frases llatines següents:

    VOCABULARI

    Substantius
    ala, -ae, f. = “ala”; Daedalus, -i, m. = Dèdal (pers. mitològic); forma, -ae, f. =”bellesa”; Furnius, -ii, m. = “Furni” (n. propi); gaudium, -ii, n. = “alegria, joia, goig”; gloria, -ae, f. = “glòria”; lacrima, -ae, f. = “llàgrima”; malum, -i, n. = “mal”; memoria, -ae, f. = “memòria, record”; stella, -ae, f. ="estel"; umerus, -i, m. =”espatlla”; vita, -ae, f. = “vida”.

    Adjectius
    albus, -a, -um = “ blanc, -a” ; amissus, -a, -um = “perdut, -da” ; fluxus, -a, -um = “efímer, -era; passatger, -era”; fugitivus, -a, -um = “fugitiu, -va; fugisser, -era”; ignotus, -a, -um = “desconegut, -da; estrany –a”; iucundus, -a, -um = “agradable”; longus, -a, -um = “llarg, -a”; miser, -a, -um = “dissortat, -da; pobre, -a”; praeteritus, -a, -um = “passat, -da; pretèrit, -a”; reliquus, -a, -um = “restant, que resta”; verus, -a, -um = “veritable, autèntic –a”.

    Verbs
    accommodat = “adapta”; cognosces = “coneixeràs” ; ploratur = “es plora”; refulsit = “ha resplendit”; remanent = “romanen”; volant = “volen”.

    Paraules invariables
    et    , conj.     copul. = “ i ” ; ex, prep. d’abl. = “de, des de, per” ; non, adv. = “no”; sed, conj. advers. = “però”.

    01. Alba nautis stella refulsit.
    02. Est vita misero (viro) longa.
    03. Reliqua ex Furnio cognosces.
    04. Divitiarum et formae gloria fluxa est.
    05. Ploratur lacrimis amissa pecunia veris.
    06. Gaudia non remanent, sed fugitiva volant.
    07. (Daedalus) ignotas umeris accommodat alas.
    08. Iucunda est memoria praeteritorum malorum.


  12. Relaciona cada adjectiu amb el seu antònim:
  13. Identifica les següents imatges:

    N.B.:Arrossega cada terme llatí sota la imatge corresponent.


  14. Resol la graella de mots encreuats amb els noms llatins corresponents a cada definició: