QV - Declinacions llatines (4a. i 5a.)

LA CINQUENA DECLINACIÓ

Apol·lo triomfador sobre la Pitó
("Casa dels Vetii",Pompeia)

Els substantius de la 5a. declinació s'anomenen també substantius de tema en -e.
Al seu enunciat apareix un nominatiu sg. acabat en -es i un genitiu sg. en -ei. Ex.: spes, -ei, f.; fides, -ei, f.
El gènere dels noms d'aquesta declinació és el femení, tret de dies, que pot ser masculí o femení.
A la 5a. declinació hi ha pocs noms i només res, rei, f. (="cosa") i dies, -ei, m. i f., tenen la flexió completa. La resta de substantius, normalment, s'utilitzen només en singular i, si tal vegada són emprats en plural, és tan sols en els tres primers casos de la flexió (nom., voc., o ac.).

Alguns substantius d'aquesta declinació prenen, a vegades, les desinències pròpies de la 5a. declinació i, a vegades, les específiques de la 1a. (és el cas de luxuries, -ei, f. / luxuria, -ae, f.; materies, -ei, f. / materia, -ae, f.; etc.).
En aquesta declinació tampoc no hi ha adjectius.
Per repassar les desinències de la 5a. declinació, visita la web HESPERIA LATINA, menú "Gramàtica > Flexional > Nominal > Quadre resum de la flexió nominal". CLICA AQUÍ.

Quina declinació segueixen els diferents substantius que et donem tot seguit?

01. facies, -ei, f.	02. res, rei, f.
03. initium, -ii, n.	04. fides, -ei, f.
05. forma, -ae, f.	06. modus, -i, m.
07. species, -ei, f.	08. spes, -ei, f.
09. porticus, -us, f.	10. dies, -ei, m. i f.

Declina el substantiu "dies, -ei, m. i f.= dia", que segueix com a model de flexió la 5a. declinació:

N.B.: Cal que posis un guionet (-) separant la desinència, de l'arrel del nom. Exemple: sp-es; sp-em; sp-e; etc.

C A S O S	S i n g u l a r	P l u r a l
Nominatiu
Vocatiu
Acusatiu
Genitiu
Datiu
Ablatiu

Declina ara el SN (nom + adjectiu) "res secunda = la bona situació, la prosperitat":

N.B.: Recorda que el substantiu i l'adjectiu han de concordar en gènere, nombre i cas i que cadascun ha de seguir la declinació que li pertoca, segons el seu enunciat. Pensa també a posar un guionet (-) entre la desinència i l'arrel de cada una de les paraules. Ex. planiti-es magn-a; planiti-em magn-am, etc.

ENUNCIATS: res, -ei, f.; secundus, -a, -um

C A S O S	S i n g u l a r	P l u r a l
Nominatiu
Vocatiu
Acusatiu
Genitiu
Datiu
Ablatiu

Identifica el cas (o casos) de les següents formes nominals, pertanyents totes a la 5a. declinació:

Aparella cada cas llatí amb la seva traducció al català:

Entre els diferents casos que pot ser la desinència -ES a la 5a. declinació, hi ha uns intrusos. Digues quins:

N.B.: Prenem com a exemple la forma nominal "speci-es", l'enunciat de la qual és "species, ei, f. = aparença".

nom. sg. (una/l'aparença)-subjt. o atr.
voc. sg. (oh aparença,)-interpel.
ac. sg. (una/l'aparença)-c. dir.
nom. pl. (unes/les aparences)-subjt. o atr.
voc. pl. (oh aparences,)-interpel.
ac. pl. (unes/les aparences)-c. dir.
gen. pl. (d'unes/de les aparences)-c. del nom

Uneix un adjectiu a un substantiu, de manera que concordin en nombre, gènere i cas:

N.B.: Per evitar equivocar-te, comença per relacionar aquells substantius o adjectius que només tenen un valor. Els de més d'un valor, deixa'ls per al final.

Completa les frases següents amb el morfema de cas que correspongui, segons la funció sintàctica (subjecte, atribut, c. directe, etc. ...) de cada substantiu i/o adjectiu:

Col·loca en l'ordre adient l'estructura oracional que correspon a cada una de les frases següents:

01. Facies tua computat annos.
02. Res humanae caducae sunt.
03. Aliquando rerum initia ardua sunt.
04. Rei publicae nostrae fidem debemus.
05. Filius bonus rem familiae non dissipat.
06. De ceteris rebus ex Sicca poteris cognoscere.

Ordena les frases traduïdes, segons la seva correspondència amb les frases llatines:

Ordena segons correspongui les frases catalanes traduïdes del llatí:

N.B.: Per respondre correctament, cal que tinguis en compte l'ordenació que presenta la frase llatina.

Tradueix les frases llatines següents:

VOCABULARI

Substantius
acies, -ei, f. = “formació de tropes”; amicus, -i, m. = “amic”; dies, -ei, m. i f.= “dia”; domina, -ae, f. = “senyora, mestressa de la casa”; forma, -ae, f. = “bellesa”; modus, -i, m. = “mesura justa”; planities, -ei, f. = "planura"; Pompeius, -ii, m. = “Pompeu” (n. propi); principium, -ii, n. = “principi, començament”; res, -rei, f. = “cosa, afer, assumpte” (res adversae = “la situació desfavorable, l'adversitat”; res publica = “bé públic, interès general, estat”; res secundae = “la bona situació, la prosperitat”); socius, -ii, m. = “aliat”; species, -ei, f. = “aparença”; Thessalia, -ae, f. = “Tessàlia” (n. propi) ; tribunus, -i, m. = “tribú”.

Adjectius
multus, -a, -um = “molt, -a; nombrós, -a”; parvus, -a, -um = “petit, -a”; paucus, -a, -um = “poc, -a”; pulcher, chra, -chrum = “bonic, -a”; unus, -a, -um = “un, -a; un sol, una sola”.

Verbs
agere = “comportar-se, actuar ”; incitavit = “va esperonar”; indicavit = “va revelar ”; parant = “proporciona”; pervenit = “va arribar”; probant = “posa a prova”.

Paraules invariables
ante, prep. d’ac. = “davant de”; bene, adv. = “bé”; in, prep. d’ac. = “a, dins”; in, prep. d’abl. = “en, a”; ita, adv. = “així”; mille, pron.-adj. num. card. = “mil”; post, adv. = “després”.

01. Est modus in rebus.
02. Puer rem dominae indicavit.
03. Forma una est, species mille sunt.
04. Pulchrum est reipublicae bene agere.
05. Multarum rerum principia parva sunt.
06. Tribunus in planitie ante aciem socios ita incitavit.
07. Pompeius paucis post diebus in Thessaliam pervenit.
08. Res secundae amicos parant; res adversae amicos probant.

Identifica les següents imatges:

Resol la graella de mots encreuats amb els noms llatins corresponents a cada definició:

Declinacions llatines (4a. i 5a.)

La 5a. declinació

writeUserName();

2