ELS­ ADJECTIUS DE LA "SEGONA CLASSE"


Amorets veremadors a la "Casa dels Vettii" (Pompeia)

  • Com ja havíem dit abans, l'adjectiu, normalment, acompanya un substantiu en l'acompliment d'una funció sintàctica (subjecte, atribut, c. directe, ...); amb ell forma un "Sintagma Nominal" (SN) i tots dos han de portar el mateix gènere, el mateix nombre i el mateix cas. De vegades, però, l'adjectiu fa, ell sol, la funció sintàctica, sense estar acompanyat per cap substantiu; en aquest cas, diem que està "substantivat" i, per traduir-lo del llatí, cal anteposar-li un article masc. o fem., o la paraula "coses", si es tracta d'una flexió llatina "neutre, plural".

  • Els anomenats "adjectius de la 2a. classe" usen les mateixes desinències de la 3a. declinació que utilitzen els substantius. Per tant, qualsevol adjectiu d'aquesta categoria, tot i que de vegades no ho sembla a causa del seu enunciat, té sempre dos paradigmes o models de flexió: la 3a.-masc.-o-fem., i la 3a.-neut., segons acompanyin un nom masculí o femení, o un altre de neutre.

  • Els adjectius de la 2a. classe, imitant els substantius de la 3a. declinació, pertanyen a dos grans grups:

  • 1. Adjectius de "tema -i". Són els més nombrosos. Prenen les desinències dels noms de la 3a. de "tema -i". N'hi ha de tres tipus:

    a) de tres terminacions (al diccionari vénen enunciats en nom. sg. masc., fem. i neut.). Ex.: celer, celeris, celere = "ràpid, -a". Malgrat el seu enunciat, només tenen dues flexions, perquè la flexió del masc. i fem. és coincident, tret del nom. sg.

    b) de dues terminacions (al diccionari vénen enunciats en nom. sg. masc.-fem. i neut.). Ex.: omnis, omne = "tot, -a". És el tipus més freqüent.

    c) d'una terminació (al diccionari vénen enregistrats en nom. sg. i gen. sg.). Aquest tipus, pel seu enunciat, podria confondre's amb algun substantiu, però no ha de ser així, perquè, a diferència dels noms, el gènere no és intrínsec als adjectius i mai no hi va explícit. Aquests adjectius també tenen dos models de flexió, una per als masc.-fem. i una altra per als neut., tot i la possible confusió que ens pot oferir el seu enunciat: el nom. sg. d'aquest tipus - el qual acaba en -ns o en -x - serveix per als tres gèneres. Ex.: prudens, prudentis = "prudent"; audax, audacis = "audaç".

  • 2. Adjectius de "tema consonant". Prenen les desinències dels noms de la 3a. de "tema consonant". N'hi ha de dos tipus:

    a) de dues terminacions (al diccionari vénen enunciats en nom. sg. masc.-fem. - acabat en -ior - i neut. -acabat en -ius -). És el tipus propi dels adjectius que estan en grau comparatiu de superioritat, que estudiarem al tema següent. Ex.: prior, prius = "anterior".

    b) d'una terminació (al diccionari vénen enregistrats en nom. sg. i gen. sg.). També aquest tipus podria confondre's amb algun substantiu a causa del seu enunciat, però ja hem dit abans com evitar aquesta confusió. Aquests adjectius igualment tenen dos models de flexió, una per als masc.-fem. i una altra per als neut. Formen part d'aquest grup adjectius com: vetus, veteris = "vell, -a; antic, -a"; dives, divitis = "ric, -a"; inops, inopis = "pobre, -a, indigent"; pauper, pauperis = "pobre, -a"; praeceps, praecipitis = "escarpat, -da"; ...

  • Repassa les flexions dels adjectius de la 2a. classe, abans de realitzar els exercicis. Visita la web HESPERIA LATINA, menú "Gramàtica > Flexional > Nominal > Adjectius > Adjectius de la 2a. classe".CLICA AQUÍ.


  1. Selecciona entre els enunciats que et donem els adjectius que pertanyen als anomenats "adjectius de la 2a. classe", és a dir, aquells que utilitzen les desinències de la 3a. declinació:

    fidelis, -e; gloriosus, -a, -um; potens, -entis; ater, atra, atrum; fallax, -acis; acer, acris, acre; sapiens, -entis; quies, -etis, f.; vetus, veteris; vallis, -is, f.; eques, -itis, m.; omnis, -e; brevis, -e; praeceps, -cipitis.

  2. Declina l'adjectiu de la 2a. classe "utilis, -e = útil", que segueix com a model de flexió la 3a. declin. (noms masc. o/fem) i la 3a. declin. (noms neut.):

    N.B. Excepte al nom. i voc. sg. masc.- fem. i neut., així com a l'ac. sg. neut. (els quals coneixem sempre per l'enunciat de l'adjectiu), recorda posar a la resta de casos un guionet (-), per separar, de l'arrel de la paraula, la desinència de cas. Exemple: brevis, brev-em; brev-is; brev-i; etc.

    C A S O S SG. - Masc. o Fem.
    		SG. - Neutre
    Nominatiu
    Vocatiu
    Acusatiu
    Genitiu
    Datiu
    Ablatiu


    C A S O S PL. - Masc. o Fem. PL. - Neutre
    Nominatiu
    Vocatiu
    Acusatiu
    Genitiu
    Datiu
    Ablatiu

  3. Declina ara un altre adjectiu de la 2a. classe, "sapiens, -entis = savi, -a":

    N.B.: Excepte al nom. i voc. sg. masc.- fem. i neut., així com a l'ac. sg. neut., posa a la resta de casos un guionet (-), per separar, de l'arrel de la paraula, la desinència de cas. Exemple: potens, potent-em; potent-is; potent-i; etc. Compte també amb l'arrel que col·loques a la flexió, des de l'ac. sg. (al masc.-fem.) i des del gen. sg. (al neut.) en endavant! Aquesta arrel s'ha d'obtenir a partir del gen. sg., com si es tractés d'un nom.

    C A S O S SG. - Masc. o Fem.
    		SG. - Neut.
    Nominatiu
    Vocatiu
    Acusatiu
    Genitiu
    Datiu
    Ablatiu


    C A S O S PL. - Masc. o Fem. PL. - Neut.
    Nominatiu
    Vocatiu
    Acusatiu
    Genitiu
    Datiu
    Ablatiu


  4. Com seria la flexió del SN "bellum acre =una guerra acarnissada"?

    N.B.: Recorda que l'adjectiu i el substantiu han de concordar en gènere, nombre i cas. No oblidis tampoc posar un guionet (-) entre la desinència i l'arrel de cada una de les paraules, tret del nom., voc. i ac. sg. de l'adjectiu. Ex. tel-um utile, tel-i util-is, tel-o util-i, etc.

    ENUNCIATS: bellum, -i, n; acer, acris, acre

    C A S O S S i n g u l a r P l u r a l
    Nominatiu
    Vocatiu
    Acusatiu
    Genitiu
    Datiu
    Ablatiu

  5. Declina ara el SN "vetus amicitia = una antiga amistat":

    N.B. Pensa en l'arrel que has de posar a l'adjectiu i, com fem sempre, col·loca un guionet (-) entre la desinència i l'arrel de cada una de les paraules, tret del nom. i voc. sg. de l'adjectiu. Ex. dives femin-a, divit-em femin-am, divit-is femin-ae, etc.

    ENUNCIATS: vetus, -eris; amicitia, -ae, f.

    C A S O S S i n g u l a r P l u r a l
    Nominatiu
    Vocatiu
    Acusatiu
    Genitiu
    Datiu
    Ablatiu

  6. Acobla un adjectiu a un substantiu, de manera que concordin en nombre, gènere i cas:
  7. Identifica el cas (o casos) dels següents SN, en els quals hi ha gairebé sempre un adjectiu de la 2a. classe:

    ENUNCIATS: ara, -ae, f.; bellum, -i, n.; caput, -itis, n.; homo, -inis, m.; hora, -ae, f.; quies, -etis, f.; regnum, -i, n.; scelus, -eris, n.; societas, -atis, f.; umbra, -ae, f.; vallis, -is, f.; vir, viri, m.

    ­
  8. Aparella el cas de cada SN del llatí amb la seva traducció al català:
  9. Completa les frases següents amb el morfema de cas que correspongui, segons la funció sintàctica (subjecte, atribut, c. directe, etc. ...) de cada substantiu i/o adjectiu:
  10. Col·loca en l'ordre adient l'estructura oracional que correspon a cada una de les frases següents:

    01. Nemo mortalium omnibus horis sapit.
    02. Nox atra caput tristi circumvolat umbra.
    03. Sic ruit in densos alacer Mezentius hostes.
    04. Numquam est fidelis cum potente societas.
    05. Vitam brevem sed gloriosam Achilli dederat Iuppiter.
    06. Exempla clarorum et sapientium virorum hominibus utilia sunt.

  11. Ordena les frases traduïdes, segons la seva correspondència amb les frases llatines:

    01. Nemo mortalium omnibus horis sapit.
    02. Nox atra caput tristi circumvolat umbra.
    03. Sic ruit in densos alacer Mezentius hostes.
    04. Numquam est fidelis cum potente societas.
    05. Vitam brevem sed gloriosam Achilli dederat Iuppiter.
    06. Exempla clarorum et sapientium virorum hominibus utilia sunt.

  12. Ordena segons correspongui les frases del català traduïdes del llatí:

    N.B.: És molt important que tinguis en compte l'ordenació del text llatí, si vols encertar la resposta.

  13. Tradueix les frases llatines següents:

    VOCABULARI

    Substantius
    Aeneas, -ae. m. =”Eneas”(heroi troià); ara, -ae, f. = “altar, ara”; Caesar, -aris, m = “Cèsar” (nom propi); castra, -orum, n. pl. = “campament”; Catilina, -ae, m. = “Catilina” (nom propi); copia, -ae, f. = “tropa”; corpus, -oris, n. = “cos”; flos, -oris, m. = “flor”; folium, -ii, n. = “fulla”; fons, -ontis, m. = “font”; fraus, -udis, f. = “dany, ultratge”; homo, -inis, m. = “home”; incendium, -ii, n. = “incendi”; Laocoon, -ontis, m. = “Laocoont” (pers.mitològic); legio, -onis, f. = “legió”; nox, noctis, f. = “nit”; onus, -eris, n.= “càrrega, pes”; pater, -tris, m. = “pare”; paupertas, -atis, f. = “pobresa”; quies, -etis, f. = “descans, repòs”; scelus, -eris, n. = “maldat, vilesa”; senectus, -utis, f. = “vellesa”; silva, -ae, f. = “bosc”; taurus, -i, m. = “toro”; Troia, -ae, f. = “Troia” (nom de ciutat); vitium, -ii, n. = “vici”.

    Adjectius
    fessus, -a –um = “fatigat, -da”; gravis, -e = “feixuc, -ga, pesat, -da”; ingens, -entis = “enorme”; medius, -a, -um = “mig, -tja”; nobilis, -e = “esplèndid, -a”; omnis, -e = “tot, -a”; salubrer, -bris, -bre = “saludable ”; sollemmis, -e =“ solemne”; vetus, -eris = “vell, -a”.

    Pronoms
    duo, -ae, -o, adj-pron. num. card. = “dos, dues”.

    Verbs
    erunt = “seran”; exit = “surt”; floret = “floreix”; instituit = “va formar”; mactabat = “immolava”; servavit = “va salvar”.

    Paraules invariables
    ad, prep. d’ac. = “vora de”; ex, prep. d’abl. = “ de”; -que, conj. copul. = “ i ”; semper, adv. = “sempre”.

    01. Fesso corpori salubris est quies.
    02. Floret silva nobilis floribus et foliis.
    03. Catilina, ex omni copia, duas legiones instituit.
    04. Caesar media nocte castris omnibus copiis exit.
    05. Vitium omnium fraudium scelerumque fons est.
    06. Gravia onera semper erunt paupertas et senectus.
    07. Laocoon sollemmes taurum ingentem mactabat ad aras.
    08. Aeneas patrem, veterem hominem, ex incendio Troiae servavit.


  14. Relaciona cada adjectiu amb el seu antònim:
  15. Identifica les següents imatges:

    N.B. Arrossega cada terme fins a la imatge corresponent.


  16. Resol la graella de mots encreuats amb les paraules llatines corresponents a cada definició: