ELS PRONO­MS DEMOSTRATIUS, ELS ANAFÒRICS I EL D'IDENTITAT


Columnes flanquejant el Cardo Maximus
a la ciutat de Jerash (Jòrdania)


  • Els demostratius llatins, igual que en les llengües romàniques, es caracteritzen per la funció mostrativa: informen sobre la situació de les persones o de les coses en el temps i en l'espai, respecte de la persona que parla. Hic, haec, hoc (="aquest, aquesta -d'aquí-, això") i ille, illa, illud (="aquell, aquella, allò") designen, respectivament, el que "és a prop" i el que "és més o menys lluny" de la persona que parla;  iste, ista, istud (="aquest, aquesta -d'allà-, això) s'utilitza per a designar allò que "és a prop de la persona amb la qual es parla".

  • Els pronoms anafòrics is, ea, id (= "ell, ella; aquest, aquesta, això") i el seu compost idem, eadem, idem (< is + dem) (="el mateix, la mateixa") serveixen per referir-se a "quelcom o a algú abans esmentat". Idem a més a més té caràcter emfàtic. Ex.: Idem consul in proelio erat = ("El mateix -que s'ha esmentat abans- cònsol era a la batalla").

  • Ipse, ipsa, ipsum (="mateix, sol, per si mateix, en persona, propi") és un pronom d'identitat. Té caràcter emfàtic i expressa sobretot "insistència". Ipse sol acompanyar gairebé sempre algun substantiu, formant amb ell un SN; quan no és així i va sol, necessitem col·locar al seu costat, com a nucli del SN, un pronom personal (sovint de 3a. persona) per poder traduir-lo. Ex.: Ipse consul in proelio erat = ( "El cònsol mateix -precisament ell- era a la batalla"). Ipse strenue pugnat =("-Ell- mateix lluita valerosament").

  • És una característica singular dels pronoms llatins (tret dels personals, possessius, reflexiu i alguns indefinits) la desinència de genitiu singular -ius i la del datiu singular -i (vàlides ambdues per als tres gèneres). També el nominatiu-acusatiu singular neutre acabat en -d (tret d'ipsum i d'hoc, el qual ha sofert alteracions fonètiques: *hod-ce > hocce > hoce > hoc). Finalment, observeu que els pronoms que estudiem aquí utilitzen la major part de les desinències dels adjectius de la 1a. classe (1a. i 2a. declinació), especialment a la flexió del plural.

  • ­ Abans de començar a realitzar els exercicis, repassa els pronoms d'aquest full. Visita la web HESPERIA LATINA, menú "Gramàtica > Flexional > Pronominal > Pronoms demostratius, anafòrics i d'dentitat".CLICA AQUÍ.


  1. Declina el SN "haec uxor = aquesta esposa", en singular i en plural:

    N.B. Separa amb un guionet (-) la desinència de l'arrel, en tota la flexió del pronom i en la del substantiu (tret del nom. sg.). Tingues en compte, però, que hic, haec, hoc utilitza una doble arrel en la seva flexió: h- i hu- (aquesta només per als casos "gen. i dat. sg."). Ex.: h-aec mulier; h-anc mulier-em, hu-ius mulier-is, etc.

    ENUNCIATS: hic, haec, hoc; uxor, -oris, f.

    C A S O S S i n g u l a r P l u r a l
    Nominatiu
    Acusatiu
    Genitiu
    Datiu
    Ablatiu

  2. Declina ara el SN "ille motus = aquell moviment", en singular i en plural:

    N.B. Separa amb un guionet (-) la desinència de l'arrel, en tota la flexió del pronom i en la del substantiu. Ex.: ill-e fruct-us; ill-um fruct-um, ill-ius fruct-us etc.

    ENUNCIATS: ille, illa, illud; motus, -us, m.

    C A S O S S i n g u l a r P l u r a l
    Nominatiu
    Acusatiu
    Genitiu
    Datiu
    Ablatiu

  3. A la flexió del SN "idem tempus = el mateix temps" que et facilitem a continuació, hi ha algunes formes que no són correctes, per manca de concordança entre l'adjectiu-pronom i el substantiu. Assenyala-les:

    ENUNCIATS: idem, eadem, idem; tempus, -oris, n..

    idem tempus eiusdem temporis eundem temporum eidem tempori eodem tempore eadem tempore eadem tempora eaedem tempora eorundem temporum eisdem temporibus

  4. Completa la sèrie següent de pronoms demostratius, anafòrics i d'identitat:

    N.B. Cal posar a cada línia horitzontal el mateix cas, el mateix nombre i el mateix gènere. Segueix la fórmula d'expressió de les formes pronominals que ja figuren a la graella.

    hic

    is

    idem

    istum

    ipsum

    huius
    eius
    eiusdem
    isto
    ipso
    hi
    ei / ii
    eidem / iidem
    istos
    ipsos
    horum
    eorum
    eorundem
    istis
    ipsis

  5. Digues quins casos poden ser les formes pronominals "haec, hoc, ipsum i ista":

    N. B. Com hauràs observat, també entre els pronoms hi ha formes que poden ser més d'un cas i admetre, per tant, diferents traduccions. Cal que tinguis molt en compte aquest fet per a evitar errors en la traducció del llatí al català. Malgrat que no són les úniques, aquí has d'esbrinar tots els casos que poden ser les formes haec, hoc, ipsum i ista (la desinència -a de la qual apareix també en ill-a, ips-a, e-a i e-a-dem, amb els seus mateixos valors). Al panell de sota hi ha quatre blocs de casos (amb sis caselles cadascú), un per a cada forma pronominal, seguint l'ordre en què aquestes estan enunciades a la pregunta.

  6. Identifica el cas (o casos) de les següents formes pronominals:

    ENUNCIATS: annus, -i, m.; crimen, -inis,n.; fons, -ntis, m.; monstrum, -i, n.; mors, mortis, f.; pinus, -i, f.

  7. Aparella els pronoms llatins amb la seva traducció al català:
  8. Acobla un adjectiu-pronom demostratiu, anafòric o d'identitat a un substantiu, de manera que concordin en nombre, gènere i cas:

    ENUNCIATS: corpus, -oris, n.; fons, -ntis, m.; levitas, -atis, f.; mors, mortis, f.; scelus, -eris, n.; uxor, -oris, f.

  9. Completa les següents frases llatines amb el pronom demostratiu mancant:

    01. ------- (=Orgetorix) coniurationem nobilitatis fecit (= "Ell -Orgètorix- va ordir una conjuració de la noblesa").

    02. -------------- vobiscum una consul agam (= "De cònsol faré aquestes mateixes coses, juntament amb vosaltres").

    03. ------- Caesar libertatem concessit (= "Cèsar va concedir la llibertat a aquests").

    04. ----------------- vitam (Sinoni) damus et miserescimus ultro (= "Per aquestes llàgrimes donem la vida -a Sinó- i, a més a més, el compadim").

    05. Is in ----------------- habitat ( = "Ell viu en aquella casa").

    06. ----------------- D. Laelius cum classe in Brundisium venit (= "Al mateix temps D. Leli va arribar a Brundisi amb un estol").

    07. (Daedalus) movet ------- suas et nati respicit alas (= "Dèdal mou ell mateix les seves ales i es gira a mirar les del seu fill").

    08. ----------------- participes erant plurimi (= "Els còmplices d’aquell crim eren moltíssims").


  10. Passa a singular o plural, segons correspongui, els mots subratllats de les frases següents:

    N.B. Cal que respectis, a l'hora de respondre, l'ordre dels mots establert a cada frase llatina.

    ENUNCIATS: bellum, -i, n.; causa, -ae, f.; medicus, -i, m.

    01. Medici ipsi se sanare non possunt (="Els metges per si mateixos no poden guarir-se)

    sanare non potest.

    02. Eius belli haec fuit causa (="La causa d'aquella guerra va ser aquesta).

    fuerunt .


  11. Col·loca en l'ordre adient l'estructura oracional que correspon a cada una de les frases següents:

    01. Hoc Esculapii fanum est.
    02. Grave est ipsius conscientiae pondus.
    03. Huic monstro (Caco) Vulcanus erat pater.
    04. Magnus motus servilis eo anno in Apulia fuit .
    05. Hanc amavi, hanc amabo, dulciter hanc conservabo.
    06. Ipsa te, Tityre, pinus, ipsi te fontes, ipsa haec arbusta vocabant.

  12. Ordena les frases traduïdes, segons la seva correspondència amb les frases llatines:

    01. Hoc Esculapii fanum est.
    02. Grave est ipsius conscientiae pondus.
    03. Huic monstro (Caco) Vulcanus erat pater.
    04. Magnus motus servilis eo anno in Apulia fuit .
    05. Hanc amavi, hanc amabo, dulciter hanc conservabo.
    06. Ipsa te, Tityre, pinus, ipsi te fontes, ipsa haec arbusta vocabant.

  13. Ordena segons correspongui les frases del català traduïdes del llatí:

    N.B. Tingues en compte l'ordenació del text llatí.

  14. Tradueix les frases llatines següents:

    VOCABULARI:

    Substantius

    amicus, -i, m. = "amic"; ancilla, -ae, f. = "serventa, esclava"; annus, -i, m. = "any"; corpus, -oris, n. = "cos"; crimen, -inis, n. = "crim"; crux, crucis, f. = "creu"; diadema, -atis, n. = "corona, diadema"; fatum, -i, n. = "fat, destí, sort"; institutum, -i, n. = "costum, mode de vida"; legatus, -i, m. = "ambaixador"; lex, legis, f. = "llei"; lingua, -ae, f. = "llengua"; Morini, -orum, m. pl. = "els mòrins, el país dels mòrins" (poble belga establert a l’actual Pas-de-Calais); mors, mortis, f. = "mort"; pars, partis, f. = "part"; Philto, -onis, m. = "Filtó" (nom propi); pretium, -ii, n. = "preu"; scelus, -eris, n. = "crim, vilesa"; servus, -i, m. = "servent, esclau"; uxor, -oris, f. = "esposa, muller".

    Adjectius
    diversus, -a, -um = "diferent"; magnus, -a, -um = "gran"; multus, -a, -um = "molt, -a"; omnis, -e = "tot, -a".

    Verbs
    bibit = "beu"; committunt = "perpetren"; decessit = "va morir"; differunt = "es diferencien"; solvo = "allibero"; tulit = "va portar"; venerunt = "van venir".

    Paraules invariables
    ad, prep. d’ac. = "a, fins a"; cum, prep. d’abl. = "amb"; -ne, adv. interr. encl. = "és que ?, potser?"; ex, prep. d’abl. = "de, des de"; hercle, interj. = "per Hèrcules"; inter, prep. d’ac. = "entre"; nondum, adv. = "encara no".

    01. Te isto corpore solvo.
    02.
    Mihi ipsi nondum amicus sum.
    03. Estne hic Philto? Is hercle est ipse.

    04.
    Bibit ille, bibit illa, bibit servus cum ancilla.
    05.
    Eius uxor ipsa, eodem anno, eadem morte decessit.
    06. Hi omnes lingua, institutis, legibus inter se differunt.
    07. Ex magna parte Morinorum ad eum legati venerunt.
    08. Multi committunt eadem diversa crimina fato: ille crucem sceleris pretium tulit, hic diadema.


  15. Situa al dessota de cada imatge el nom corresponent:

  16. Resol la graella de mots encreuats amb els termes llatins corresponents: