EL ­RELATIU QUI-QUAE-QUOD. L' INTERR. QUIS-QUAE-QUID. PRONOMS INDEFINITS.


Façana principal de la tomba reial
anomenada "El tresor" a Petra (Jordània)

  • El pronom relatiu qui, quae, quod introdueix les anomenades oracions subordinades "adjectives o de relatiu". La seva declinació presenta trets especials: hi alternen desinències de les declinacions 1a., 2a. i 3a., en singular i plural; a més a més té els morfemes de cas -ius (per al gen. sg.) i -i (per al dat. sg), característics dels pronoms llatins.

  • Les oracions adjectives o de relatiu fan al·lusió sempre a una paraula de l'oració principal, que s'anomena "antecedent". El pronom relatiu ha de concordar amb aquest antecedent, necessàriament en gènere i nombre. Malgrat que, de vegades, ambdós coincideixen també en cas, tanmateix aquest depèn de la funció sintàctica que el relatiu acompleix a la seva pròpia oració (no oblidem que relatiu i antecedent pertanyen a oracions diferents i que poden, per tant, desenvolupar funcions sintàctiques no coincidents). Per ex. a la frase puer, quem vides, frater meus est (="El nen que veus és el meu germà"), puer (antecedent) i quem (relatiu) són de gènere "masculí" i nombre "singular"; puer però és cas "nominatiu", perquè fa la funció de "subjecte" a la seva oració i quem és "acusatiu", perquè fa la funció de "c. directe" a la seva pròpia.

  • El pronom-adjectiu interrogatiu quis, quae, quid introdueix oracions interrogatives. S'utilitza, per tant, per a fer preguntes. La seva flexió coincideix amb la del pronom relatiu qui, quae, quod, excepte al nom. sg., que en ell presenta les següents particularitats: a) si és pronom: quis (masc.), quae (fem.), quid (neut.); b) si és determinant: qui (masc.), quae (fem.), quod (neut.). Fixa't en el ús diferent d'aquestes formes a partir dels següents exemples: d'una banda, quis venit? (= "qui ha vingut?) en front de qui homo venit? (="quin home ha vingut?"); d'altra, quid vides? (= "què veus? en front de quod templum vides? (= "quin temple veus?"). La coincidència de flexions entre el pronom relatiu i el pronom-adjectiu interrogatiu no pot portar mai a una confusió entre tots dos, ja que el pronom-adjectiu interrogatiu apareix en oracions interrogatives (on hi ha sovint un signe d'interrogació) i el relatiu no.

  • Els pronoms-adjectius indefinits expressen nombre o quantitat no concreta, indefinida. Segons les seves característiques morfològiques, amb ells es poden fer diferents grups:

    1) Els formats pel pronom quis/qui, quae/qua, quid/quod (de flexió igual a la del pronom-adjectiu interrogatiu) + un prefix invariable (així ali-quis, ali-qua, ali-quid) o un sufix també invariable (així qui-dam, quae-dam, quid-dam; quis-que, quae-que, quid-que; qui-vis, quae-vis, quid-vis; etc.).

    2) Els de flexió igual a la d'un adjectiu de la 1a. classe, tipus pulcher, pulchra, pulchrum, o miser, -a, -um, tret del gen. sg. (-ius) i dat. sg. (-i): uter-que, utra-que, utrum-que; neuter, neutra, neutrum; alter, -a, -um.

    3) Els de flexió igual a la d'un adjectiu de la 1a. classe, tipus bonus, -a, -um, tret dels esmentats gen. sg. (-ius) i dat. sg.(-i): unus, una, unum; ullus, ulla, ullum; nullus, nulla, nullum; solus, -a, -um; totus, -a, -um i alius, -a -ud (aquest amb nom.-ac. sg. neut. diferent).

    4) Els de flexió "totalment igual" a la d'un adjectiu de la 1a. classe, tipus bonus, -a, -um: tal cunctus, -a, -um; ceterus, -a, -um; reliquus, -a, -um.

    5) Els formats per la suma de dues flexions de pronoms, pertanyents a algun dels grups anteriors: unus-quisque, una-quaeque, unum-quidque.

    6) Els de flexió incompleta i desinències pròpies de la 3a. declinació: així nemo (nom.), que tan sol té les formes neminem (ac.), nemini (dat.) i nemine (abl.); i nihil (només nom.-ac. sg. neutr.).

  • ­ Abans de començar a resoldre els exercicis, repassa les flexions del pronom relatiu, de l' interrogatiu i dels indefinits. Visita la web HESPERIA LATINA, menú "Gramàtica > Flexional > Pronominal" CLICA AQUÍ.


  1. Coneixes bé la flexió del pronom relatiu "qui, quae, quod" ? Posa't a prova:
  2. Selecciona, entre les formes pronominals que et donem a continuació, aquelles en què no coincideixen la flexió del pronom relatiu i la de l'interrogatiu:

    quem cuius quis quae quid quibus cui quo quarum quam

  3. Declina el SN "satura tota", en singular i en plural:

    N.B. Com fem habitualment, cal que separis amb un guionet (-) la desinència de l'arrel, a cadascuna de les dues paraules. Ex.: fer-a null-a, fer-am null-am, fer-ae null-ius, fer-ae null-i, etc.

    ENUNCIATS: satura, -ae, f.;  totus, -a, -um

    C A S O S S i n g u l a r P l u r a l
    Nominatiu
    Acusatiu
    Genitiu
    Datiu
    Ablatiu

  4. Completa la sèrie següent constituïda per formes dels pronoms relatiu, interrogatiu i indefinits:

    N.B. Cal posar a cada línia horitzontal el mateix cas, el mateix nombre i el mateix gènere. Imita la fórmula d'expressió de les formes pronominals que ja figuren a la graella, però tingues una cura especial amb el pronom interrogatiu : expressa el nom. sg. masc. d'aquest pronom -té dues formes!- així: [forma-1, acabada en -is] [espai] [barra vertical] [forma-2, acabada en -i] [espai] [signe d'interrogació]; per a la flexió restant d'aquest mateix pronom: [forma corresponent] [espai] [signe d'interrogació].

    qui

    		aliquis

    		alius

    		quem ?

    		quendam

    cuius
    		alicuius
    		alius
    quo ?
    		quodam
    qui
    		aliqui
    		alii
    quos ?
    		quosdam
    quorum
    		aliquorum
    		aliorum
    quibus ?
    		quibusdam

  5. Identifica el cas (o casos) de les següents formes pronominals:

    ENUNCIATS: amicus, -i, m.; finis, -is, m.; Sicilia, -ae, f.; virtus, -utis, f.

  6. Aparella els pronoms llatins amb la seva traducció al català:
  7. Acobla un adjectiu-pronom a un substantiu, de manera que concordin en nombre, gènere i cas:

    ENUNCIATS: deus, -i, m; facinus, -oris, n.; fortuna, -ae, f.;
    nomen, -inis,     n.; pars, partis, f.; satura, -ae, f.; tempus, -oris, n.

  8. Posa la forma del pronom relatiu llatí que correspongui, tenint en compte la seva concordança amb l'antecedent i la seva funció sintàctica:

    N.B. L'antecedent, així com la traducció del relatiu al català, estan subratllats

    ENUNCIATS: arbor, -aris, f. ; classis, -is, f.; deus, -i, m; dea, -ae, f.; flumen, -inis, n.; Latinus, -a, -um; multitudo, -inis, f.; rete, -is, n.; Poenus, -a, -um

    1. Nomen huius fluminis, in Hiberum influit, Sicoris est (= "El nom del riu aquest, que desemboca a l’Ebre, és el Segre").

    2. Ancus Marcius bellum gessit cum Latinis, complures urbes ademit (= "Anc Marci va portar a terme una guerra amb els llatins, als quals va prendre nombroses ciutats").

    3. Arbores serit senex, fructus non videbit (= "L’ancià planta arbres, els fruits dels quals no veurà").

    4. Retia, nimis apparent, vitant aves (= "Les aus eviten els filats que són massa visibles").

    5. Collocavit in agris multitudinem secum duxerat (= "Va establir als camps la multitud que s'havia endut amb ell").

    6. Poeni, erant multae naves, in Siciliam navigaverunt (= "Els cartaginesos, per als quals hi havia moltes naus, van navegar a Sicília").

    7. Deos deasque colo, hanc urbem colunt (= "Jo venero els déus i deesses, que honoren aquesta ciutat").

    8. Quinto anno Romani classem paraverunt, Carthaginienses devicerunt. (= "Al cinquè any els Romans van preparar un estol, amb el qual van derrotar els Cartaginesos).


  9. Substitueix l'anafòric "is, ea id" pel relatiu "qui, quae, quod" i forma una oració composta seguint el següent exemple:

    Exemple a seguir:
    a) Catenae canem vinciebant (= "Unes cadenes lligaven el gos").
    b) Is ad ianuam erat (= "Aquest era al costat de la porta").

    Oració composta:
    Catenae canem     [qui ad ianuam erat] vinciebant.

    N.B. A l'hora de respondre no posis cap coma ni punt, ni cap claudàtor. L'oració de relatiu ha d'aparèixer immediatament després del seu antecedent.

    a) Milites conlaudat (= "Lloa els soldats").
    b) Ei venerant     (= "Aquests havien vingut").



    a) Navis in mari parvula est     (= "La nau és petiteta al mar").
    b) Ea in flumine magna est     (= "Aquesta és gran al riu").



    a) Erat in Africa urbs Carthago (= "La ciutat de Cartago era a l'Àfrica").
    b) Eius incolae Poeni vocabantur     (= "Els habitants d'aquesta eren anomenats púnics").



    a) Legio locum non tenuit (= "La legió no va retenir la seva posició").
    b)     Ea in cornu dextro constiterat(="Aquesta s'havia situat al flanc dret").



    a) Interea cum legione murum perducit (= "Mentrestant construeix una muralla amb una legió").
    b) Eam secum habebat     (= "Tenia aquesta amb ell").



    a) Varus praesidium ex oppido eduxit (= "Varus va fer sortir de la fortalesa la guarnició").
    b) Id     introduxerat (="Havia fet entrar aquesta").


  10. Completa les següents frases llatines amb el relatiu, interrogatiu o indefinit mancant:
    01. Satura ---------- nostra est (= "La sàtira és tota nostra").

    02. Mors ---------- parcit (= "La mort no perdona a ningú").

    03. ---------------- sese effrenata iactabit audacia? (= "Fins a quin límit la teva audàcia desenfrenada s'agitarà?").

    04. ---------- prodest scelus, is fecit (= "A qui beneficia el crim, aquest l’ha fet").

    05. In hoc medio cursu est insula, ---------- appellatur Mona (= "Enmig d’aquest trajecte hi ha una illa, que és anomenada Mona).

    06. Ubi est antiquus meus amicus? Hinc equitavit. Eia! ---------- me amabit? (= "On és el meu vell amic? Ha marxat a cavall d'aquí. Ai, qui m'estimarà?").

    07. Quod ---------- obtigit id ---------- teneat (= "El que ha tocat en sort a cadascú, això tingui cadascú").

    08. Hoc mihi satis est: cottidie ---------- ex vitiis meis demere (= "Això m'és suficient: llevar cada dia alguna cosa dels meus defectes").

    09.     Redeo ad ---------- mihi mandas (= "Torno a les coses que em confies").

    10.     Beatus ille ---------- procul negotiis rura paterna bobus exercet suis (= "Feliç aquell que, lluny dels negocis, llaura els camps paterns amb els seus bous).


  11. Col·loca en l'ordre adient l'estructura oracional que correspon a cada una de les frases següents:

    01. Quis fallere possit amantem?
    02.     Non caret is, [qui non desiderat].
    03.     Pro di immortales! quid ego video?
    04.     Fortuna multis dat nimis, satis nulli.
    05. Alii divitias, alii honores anteponunt.
    06.     Ferae pericula [quae vident] fugiunt.
    07.     Tempus erat [quo prima quies mortalibus aegris incipit].
    08.         Quidam ludunt, quidam bibunt, quidam indiscrete vivunt.

  12. Ordena les frases traduïdes, segons la seva correspondència amb les frases llatines:

    01. Quis fallere possit amantem?
    02.     Non caret is, [qui non desiderat].
    03.     Pro di immortales! quid ego video?
    04.     Fortuna multis dat nimis, satis nulli.
    05. Alii divitias, alii honores anteponunt.
    06.     Ferae pericula [quae vident] fugiunt.
    07.     Tempus erat [quo prima quies mortalibus aegris incipit].
    08.         Quidam ludunt, quidam bibunt, quidam indiscrete vivunt.

  13. Ordena segons correspongui les frases del català traduïdes del llatí:

    N.B. Tingues en compte l'ordenació del text llatí.

  14. Tradueix les frases llatines següents:

    VOCABULARI

    Substantius

    acies, -ei, f. = “línia de combat”; bellum, -i, n. = “guerra”; castra, -orum, n. pl. = “campament”; casus, -us, m. = "sort, accident, atzar"; Ceres, -eris, f. = “Ceres” (deessa de l’agricultura); collis, -is, m. =”turó”; facinus, -oris, n. = “crim”; libido, -inis, f. = “passió, obscenitat”; manus, -us, f. = “mà”; mons, -ntis, m. = “muntanya”; navis, -is, f. = “nau”; oculus, -i, m. = “ull”; opus, -eris, n. = “obra”; poeta, -ae, m. = “poeta”; Pompeius, -ii, m. = “Pompeu”; portus, -us, m. =”port”; radix, -icis, f. = “peu, base”; Rhenus, -i, m. = “Rin” (riu); Sicilia, -ae, f. = “Sicília” (illa); virtus, -utis, f. = "virtut".

    Adjectius

    bonus, -a, -um = "bo, -ona"; Brundisinus, -a, -um = “de Brundisi”; consecratus, -a, -um = “consagrat, -da”; Germanus, -a, -um = “germànic, -a”; infimus, -a, -um = “el més baix”; magnus, -a, -um = “gran”; onerarius, -a, -um = “onerari -a, de càrrega”; proximus, -a, -um = “pròxim –a, contigu –a”.

    Pronoms

    alius, -a, -ud = "altre, -a"; nemo, -inis, m. = ningú ; quis, quae, quid, pron.-adj. interr. = “qui, què?, quin, quina?"; qui, quae, quod, pron. rel. = “qui, que, el qual”; quibuscum, abl. pl. = “cum quibus”; quivis, quaevis, quidvis, pron. indef. = “qualsevol, qualsevulla”; totus, -a, -um = “tot, -a”; unusquisque, unaquaeque, unumquidque = "cadascú, cada u, cada cosa".

    Verbs

    adornabat = "equipava"; afuit = "ha estat lluny"; confutaverim = "refutaré"; culpant = "culpen"; delectant = "delecten, plauen"; deprehenderat = "havia pres"; discenda est = "ha de ser apresa"; gerunt = "duen a terme"; habeat = "tingui"; habebat = "tenia"; incolunt = "viuen"; instruebat = ”formava”; placet = "agrada".

    Paraules invariables

    a, prep. d'abl. = ab; ab, prep. d’abl. = “de, fora de, per”; ad, prep. d’ac. = “a, vora de, prop de”; continenter, adv. = "contínuament"; in, prep. d’abl. = "a, en"; non, adv. = "no"; semper, adv. = "sempre"; trans, prep. d’ac. = “a l’altre costat de”; unquam, adv. = ”mai”.

    01. Sicilia tota est Cereri consecrata.
    02. Non cuivis placet quod alii placet.
    03. Is est poeta, cuius opera te delectant.
    04. Ego istos qui me culpant confutaverim.
    05.     Sibi habeat unusquisque quod suum est.
    06.     Nemo est casu bonus: discenda virtus est.
    07. Quae libido ab oculis, quod facinus a manibus unquam afuit?
    08. Pompeius naves magnas onerarias quas in portu Brundisino deprehenderat adornabat.
    09. Pompeius, qui castra in colle habebat, ad infimas radices montis aciem instruebat semper.
    10.     Proximi sunt Germanis, qui trans Rhenum incolunt, quibuscum continenter bellum gerunt.


  15. Posa a sota de cada imatge el nom que correspongui:

  16. Resol la graella de mots encreuats amb els termes llatins corresponents: