­L­A­ CONJUGACIÓ REGULAR ACTIVA ­(M. INDICATIU I IMPERATIU)

El temple de la Concòrdia,
a Agrigent (illa de Sicília)


  • Per conjugar un verb llatí, cal conèixer els seus tres temes (o arrels): el d' infectum, el de perfectum i el de supí. Aquesta informació ens la proporciona sempre l'enunciat del verb llatí (el qual apareix enregistrat als diccionaris). Ex. rego, [-is, -ere], rexi, rectum, (3 tr.). Cada temps verbal té sempre un tema específic (vegeu el quadre de sota). Aquest tret no és específic del llatí i està present també, de manera similar, en els verbs d'una llengua moderna com l'anglès: recordeu el go, went, gone o write, wrote, written?
    ­

  • 1. ELS TEMES (O ARRELS) D’UN VERB LLATÍ

    1.Enunciat

    Am-o
    Hab-eo
    Reg-o
    Aud-io


    Amav-i
    Habu-i
    Rex-i
    Audiv-i

    Amat-um
    Habit-um
    Rect-um
    Audit-um

    2. Radical

    Am-
    Hab-
    Reg-
    Aud-

    Amav-
    Habu-
    Rex-
    Audiv-

    Amat-
    Habit-
    Rect-
    Audit-

    3.TEMES

    INFECTUM

    PERFECTUM

    SUPÍ

    Am-a-*
    Hab-e-
    Reg-
    Aud-i-

    Amav-
    Habu-
    Rex-
    Audiv-

    Amat-us, -a, -um, ...
    Habit-us, -a, -um, ...
    Rect-us, -a, -um, ...
    Audit-us, -a, -um, ...


    Activa i Passiva

    Veu Activa ↔

    ↔ Veu Passiva

    Temps

    M. Indic.
    -Present
    -Pret. Imperfet
    -Fut. Imperfet

    M. Imper.
    -Present

    M. Indic.
    -Pr. Perfet
    -Pret. Plusq.
    -Fut. Perfet

    --------------
    --------------

    M. Indic.
    -Pr. Perfet
    -Pret. Plusq.
    -Fut. Perfet

    --------------
    --------------

    * Els verbs de la 1a. conjug. tenen vocal temàtica –a; els de la 2a. conjug. vocal temàtica –e; els de la 4a. –i i els de la 3a. són atemàtics, és a dir, no afegeixen cap vocal al radical


  • 2. ELS SUFIXOS TEMPORALS DEL VERB LLATI

    Temes

    I n f e c t u m

    P e r f e c t u m

    M. Indicatiu

    -Present

    ---

    -Pret. Perfet

    ---

    -Pret. Imperfet

    -ba- 1

    -Pret. Plusq.

    -era-

    -Fut. Imperfet

    -b- / -a-, -e- 2

    -Fut. Perfet

    -er-, -eri- 3

    M. Imperatiu

    -Present

    ---

    -----------

    ---

    OBSERVACIONS:
    (1) La 3a. i 4a. conjug. anteposen a més una vocal d’unió –e- al sufix –ba-
    (2) El sufix –b- (tret de la 1a. pers. sing.) va seguit de vocal d’unió –u- (a la 3a. pers. pl.) i d’ –i- (a les persones restants) i s’utilitza a la 1a. i 2a. conjug.; a la 3a. i 4a. conjug. s’empren el sufix –a- (només a la 1a. pers. sing.) i –e- (a la resta).
    (3) El sufix -er- només s’utilitza a la 1a. pers. sing.

  • 3. E­LS MORFEMES DE PERSONA D'UN VERB ACTIU (Vegeu el full precedent)
  • ­ Els temps verbals que porten el "tema (o arrel) d'infectum" es conjuguen segons quatre models diferents, fet pel qual diem que en llatí hi ha quatre conjugacions. Podem saber a quina conjugació pertany un verb llatí, o bé per la 2a. persona sing. del present d'Indicatiu i per l'Infinitiu present (ambdues formes, abreujades, sovint estan presents a l'enunciat del verb), o bé pel número (1, 2, 3, 4) que sempre hi ha al final de l'enunciat del verb. Ex. taceo, -es, -ere, tacui, tacitum, (2 tr.). De manera molt diferent es comporten els temps verbals que utilitzen els "temes de perfectum i el de supí": es conjuguen igual en tots els verbs (fins i tots en els irregulars).

  • Els verbs models de cada conjugació i els seus enunciats són:
    -amo, -as, -are, amavi, amatum, 1
    -habeo, -es, -ere, habui, habitum, 2
    -rego, -is, -ere, rexi, rectum, 3
    -audio, -is, -ire, audivi, auditum, 4

  • Si vols repassar la conjugació del verbs llatins "regulars" en veu activa, visita la web HESPERIA LATINA, menú "Gramàtica > Flexional > Verbal > Veu Activa: Formes personals". CLICA AQ­UÍ.­
  • ­
­­