LA CONJUGACIÓ REGULAR ACTIVA (M. INDICATIU I IMPERATIU)
El temple de la Concòrdia,
a Agrigent (illa de Sicília)
-
Per conjugar un verb llatí, cal conèixer els seus tres temes (o arrels): el d' infectum, el de perfectum i el de supí. Aquesta informació ens la proporciona sempre l'enunciat del verb llatí (el qual apareix enregistrat als diccionaris). Ex. rego, [-is, -ere], rexi, rectum, (3 tr.). Cada temps verbal té sempre un tema específic (vegeu el quadre de sota). Aquest tret no és específic del llatí i està present també, de manera similar, en els verbs d'una llengua moderna com l'anglès: recordeu el go, went, gone o write, wrote, written?
| 1. ELS TEMES (O ARRELS) D’UN VERB LLATÍ |
| 1.Enunciat | Am-o Hab-eo Reg-o Aud-io ↓ | Amav-i Habu-i Rex-i Audiv-i ↓ | Amat-um Habit-um Rect-um Audit-um ↓ |
| 2. Radical | Am- Hab- Reg- Aud- ↓ | Amav- Habu- Rex- Audiv- ↓ | Amat- Habit- Rect- Audit- ↓ |
| 3.TEMES | INFECTUM | PERFECTUM | SUPÍ |
| Am-a-* Hab-e- Reg- Aud-i- ↓ | Amav- Habu- Rex- Audiv- ↓ | Amat-us, -a, -um, ... Habit-us, -a, -um, ... Rect-us, -a, -um, ... Audit-us, -a, -um, ... ↓ |
|
| Activa i Passiva | Veu Activa ↔ | ↔ Veu Passiva |
Temps
| M. Indic. -Present -Pret. Imperfet -Fut. Imperfet M. Imper. -Present | M. Indic. -Pr. Perfet -Pret. Plusq. -Fut. Perfet -------------- -------------- | M. Indic. -Pr. Perfet -Pret. Plusq. -Fut. Perfet -------------- -------------- |
| * Els verbs de la 1a. conjug. tenen vocal temàtica –a; els de la 2a. conjug. vocal temàtica –e; els de la 4a. –i i els de la 3a. són atemàtics, és a dir, no afegeixen cap vocal al radical |
-
| 2. ELS SUFIXOS TEMPORALS DEL VERB LLATI |
| Temes | I n f e c t u m | P e r f e c t u m |
| M. Indicatiu | -Present | --- | -Pret. Perfet | --- |
| -Pret. Imperfet | -ba- 1 | -Pret. Plusq. | -era- |
| -Fut. Imperfet | -b- / -a-, -e- 2 | -Fut. Perfet | -er-, -eri- 3 |
| M. Imperatiu | -Present | --- | ----------- | --- |
| OBSERVACIONS: |
| (1) La 3a. i 4a. conjug. anteposen a més una vocal d’unió –e- al sufix –ba- |
| (2) El sufix –b- (tret de la 1a. pers. sing.) va seguit de vocal d’unió –u- (a la 3a. pers. pl.) i d’ –i- (a les persones restants) i s’utilitza a la 1a. i 2a. conjug.; a la 3a. i 4a. conjug. s’empren el sufix –a- (només a la 1a. pers. sing.) i –e- (a la resta). |
| (3) El sufix -er- només s’utilitza a la 1a. pers. sing. |
-
3. ELS MORFEMES DE PERSONA D'UN VERB ACTIU (Vegeu el full precedent)
|
-
Els temps verbals que porten el "tema (o arrel) d'infectum" es conjuguen segons quatre models diferents, fet pel qual diem que en llatí hi ha quatre conjugacions. Podem saber a quina conjugació pertany un verb llatí, o bé per la 2a. persona sing. del present d'Indicatiu i per l'Infinitiu present (ambdues formes, abreujades, sovint estan presents a l'enunciat del verb), o bé pel número (1, 2, 3, 4) que sempre hi ha al final de l'enunciat del verb. Ex. taceo, -es, -ere, tacui, tacitum, (2 tr.). De manera molt diferent es comporten els temps verbals que utilitzen els "temes de perfectum i el de supí": es conjuguen igual en tots els verbs (fins i tots en els irregulars).
-
Els verbs models de cada conjugació i els seus enunciats són:
-amo, -as, -are, amavi, amatum, 1
-habeo, -es, -ere, habui, habitum, 2
-rego, -is, -ere, rexi, rectum, 3
-audio, -is, -ire, audivi, auditum, 4
-
Si vols repassar la
conjugació del
verbs llatins "regulars" en veu activa, visita la web
HESPERIA LATINA, menú "Gramàtica > Flexional > Verbal > Veu Activa: Formes personals".
CLICA AQUÍ.