EL CARGOL

Cargol feixuc, te'n vas a poc a poc,
arrossegant la casa on trist habites
a descobrir el màgic tripijoc
en les coses del camp, les més petites.

Saps la vida secreta del pulgó
i l'atrafegament de la formiga
i veus l'aletejar del papalló
quan surt de la crisàlida que el lliga.

Tractes de tu al brillant escarabat
i amb la cuca de llum sovint festeges,
fent al teu pas un regueró argentat
que al món menut del camp desvetlla enveges.

Encuriosit t'enfiles dalt d'un bri
i t'hi gronxoles amb feixuga gràcia,
i admiren els qui passen pel camí
l'estirabot de la teva acrobàcia.

Però el que tu vigiles des del cim
del bri, on el teu ull tot ho investiga
són les mongetes amb nervi prim
tot just nascudes de la terra amiga.

I veus allà la temptació del verd,
que t'entra a l'ull i et fa pessigolletes.
i t'hi encamines amb el pas incert
i golafre devores les mongetes.

En veure-ho l'endemà, l'amo del tros
s'encén de sangs, estreny el puny i crida,
i rumia, rumia, furiós,
fins que renega de la teva vida.

Ell no s'hi pensa pas, va al sindicat,
cercant quelcom per evitar l'esguerro
i allà al tros quedes ert, emmetzinat,
només de bavejar el sulfat de ferro.

Pobre cargol, simpàtic i imprudent,
fent ton camí que argentes de bavaies,
d'infants t'hem contemplat alegrement
gentil protagonista de rondalles.

I de grans, convertit en requisit
t'hem gustat en la cuina casolana,
barrejat amb els alls del sofregit,
servit en primer plat, per obrir gana.

M'has vingut en el pensament, manyac,
a fer reviure la naturalesa,
de les coses tan plenes d'afalac,
d'aquell temps de la meva jovenesa.

Quan degotant del cel pel mes de maig,
esbardellant de goig la verdor casta
al sol hi fulgurava amb el seu raig
amb l'arc de Sant Martí, fent-hi una embasta.

Llavors, sorties tu del teu catau,
a poc a poc, arrossegant la closca,
surcant el carrer moll a pas de nau
i t'enfilaves per la lligabosca.

De vegades, vingut dintre un carbó,
ens resseguies les parets de casa,
aleshores cantàvem la cançó,
tot atiant pacientment la brasa.

I pujaves, amunt, amunt, amunt,
portant la casa a coll amb valentia
dant-nos exemple per posar-hi punt
en l'esforç mesurat de cada dia.

Perquè tu, cargol de pas calmós,
amb el tendre record que ens acompanya
vencent el nostre viure fatigós
arribem al cimal de la muntanya.