Cal utilitzar l'imperfet per expressar una acció inacabada en el passat. Fixa't que la terminació d'imperfet dels verbs de la primera conjugació és -ava. A més, els verbs en -er i en -re i també els verbs en -ir coincideixen en la terminació de l'imperfet, que és -ia. En referència als verbs en -ndre, que habitualment es conjuguen de forma irregular, la terminació d'imperfet és la que correspon als verbs de la segona conjugació, però sense la consonant -d- a l'arrel. En el cas dels verbs pronominals, tingues en compte quina forma del pronom personal hauràs d'utilitzar, segons si el verb comença en vocal o hac muda o si comença en consonant.
  1. Completa els espais buits amb l'imperfet del verb que hi ha entre parèntesis.
    Si tens algun dubte pots consultar la conjugació: http://www.verbscatalans.com/
    La setmana passada, tant jo com la Mireia (estar) malaltes i (dormir) com (poder) . La Mireia (tenir) la varicel·la, però (millorar) molt de pressa. Quan vosaltres, de petits, vau passar la varicel·la (tenir) molta més febre i no (menjar) gens. Jo (estar) constipada però (prendre's) un antigripal molt bo i de seguida em vaig trobar bé. Tu (estornudar) i (tenir) mocs, però no vas agafar el constipat tan fort com jo.





























  2. Omple els buits amb la forma adequada de l'imperfet del verb ser.
    Ahir, mentre el Nelson i jo a casa sols vam sentir l'alarma del cotxe. La veritat és que la va sentir el Nelson perquè jo a la dutxa. El Marc i la Josune no hi . Així que vam buscar pertot arreu però la clau no enlloc. Com que tu i el Paco al cine teníeu el mòbil desconnectat. Al cap d'una estona vam sentir que arribava algú. Sort que  tu i que tenies les claus del cotxe!













  3. Omple els espais buits amb l'imperfet del verb que tens entre parèntesi.

    L'imperfet dels verbs fer i dir és irregular. En relació amb la pronúncia, fixa't que la síl·laba tònica és fe- i de-, respectivament, en totes les persones verbals.

    Si tens algun dubte pots fer la consulta:

    http://www.verbscatalans.com/ 

    Ahir a la nit, mentre jo (fer) una truita per sopar, els nens (dir) que volien veure els dibuixos animats del Shin-Chan i el Miquel (dir) que necessitava calés per anar-se'n de cap de setmana. Ja (fer) estona que m'estava atabalant i tu no (dir) res. Vaja, que (fer) el sord! I just en aquell moment ens vam quedar a les fosques. Vosaltres (dir) que hi havia fantasmes i l'avi i jo (dir) que devia ser per culpa dels veïns, que (fer) obres a casa. Tots plegats (fer) tant d'escàndol que al final els veïns van sortir al replà. Just quan jo (dir) que callésssiu vam sentir que picaven a la porta. Quan vaig obrir, els veïns, amb una llanterna a la mà, ens van dir que no havíem de patir, que la tempesta ja s'allunyava i que aviat tornaría l'electricitat. Sort que quan vaig tancar la porta i us vaig mirar tots (fer) la mateixa cara d'avergonyits que jo.